Per un nou Estatut i un nou model de finançament.
Com deia el poeta: “Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà …”.
Però, “…Ens mantindrem fidels per sempre mes al servei d’aquest poble”.
Que així sigui a alhora de decidir el nou Estatut i el nou model de finançament per a Catalunya.
Que nomes haguem de recordar l’ultima part de l'”Indesinenter”: “…Caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou, alçat, sense repòs, per sempre mes home salvat en poble, contra el vent. Salvat en poble, ja l’amo de tot, no gos mesell, sinó únic senyor”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!