Molts en diuen una “maragallada”. De fet, és un malentès del President de la Generalitat. Ningú discuteix que ell és qui té la iniciativa per fer els canvis de govern. Però, Catalunya no té un sistema presidencialista i el govern que proposi el President ha de tenir, en tot moment, el suport de una majoria parlamentària i dels partits que la formen. Així funciona el nostre sistema polític.
El govern actual sorgeix d’un acord estratègic entre tres forces polítiques, catalanistes i progressistes i és concreta en el Pacte del Tinell. Un acord que estableix de forma molt detallada i precisa les línies estratègiques de l’acció del nou govern, almenys durant aquesta legislatura. El Pacte del Tinell va establir també el repartiment de les responsabilitats de govern entre els partits que el firmaven. Com passa sempre, i de forma normal i lògica, en qualsevol govern de coalició. O es que no ha passat així en el recent pacte a Alemania?.
La iniciativa del President Maragall es va fer totalment al marge d’aquesta lògica i d’aquestes coordenades. Pel que sembla només ho sabia ell i alguns dels col.laboradors del seu entorn immediat. De la forma en que es va plantejar, ara sembla del tot improbable un canvi de govern amb l’abast que se li volia donar. Tant pel que fa a l’estructura i les competències de les diferents àrees del govern, com per la quantitat de persones que, segons sembla, hi estaven implicades.
De fet, el PSC ha dit molt clarament que ara no és el moment oportú per a aquesta remodelació. En el cas d’ERC també s’ha deixat clar que no es considerava convenient i que, a més, ja havia fet dos canvis en les persones del govern (Josep Lluís Carod Rovira i Pere Esteve) i que dona suport a tots els seus consellers i conselleres perquè estan fent una bona feina. Tampoc ICV-EUA sembla estar entusiasmada, en absolut, amb la remodelació gubernamental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!