Acabo de llegir el manifest (?) d’Òmnium Cultural per a aquest 11 de Setembre, tant per als actes de Barcelona com per a la Marxa dels Vigatans de Vic. La veritat, no hi ha per on agafar-lo.En un moment de buit polític com l’actual, des d’una perspectiva nacional -que és la que ens toca, suposo!-,
Avui em limitaré a reproduir la carta que gentilment m’ha fet arribar en Joan Miquel Touron. Crec que ho diu tot sobre la proposta francesa, sobre l’actitud d’UnescoCat i el senyor Colomines i sobre el paper catalunyès a l’hora de plantejar-se el present i el futur del país -de la nació, dels Països Catalans-. En
El Carod Rovira -ara president en funcions, ara vicepresident, ara d’ERC, ara deprimit, ara actiu, ara víctima, ara autonomista, ara independentista, uff!- sembla que torna a estar vivíssim. Així ho apuntava fa pocs dies un sector desencisat de la política convergent que reclamava de Carod un ressorgiment de les cendres per salvar aquest embolic que
De petit, ja havia sentit a dir que quan una casa, una botiga o qualsevol establiment era ple de coses, desordenades, sense control, sense que ningú organitzés el fet, etcètera, hom deia que allò era Can Seixanta.De més gran i amb la influència arribada de més enllà de la família, l’expressió ha agafat tons fins
Davant l’immens destarifo de l’apagada de Barcelona, cal que ens sapiguem posar a lloc. Ara més que mai, NO A LA MAT. No a l’excusa de les necessitats i de les línies fortes i segures.Aquest estiu hem pogut comprovar com en són de tramposos els governants i els de les elèctriques i els empresaris associats.Els
Davant del segrest del darrer número de El Jueves, només cal que ens deixem de més romanços i accelerem el camí cap a la independència, el camí lluny d’España (i France) i els nostres “españoles” -de tota la gama de color, ja sigui més intensa o més descolorida. Per entendre’ns, més españolista o més autonomista-.
La setmana passada es va saber la intenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de declarar el conjunt de les adoberies de Vic com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Com acostuma a passar, una declaració, una iniciativa d’aquest tipus provoca, en l’àmbit polític i institucional, una doble sensació. Per una banda -i
Si tot es confirma, al Consell Comarcal d’Osona hi haurà una nova majoria, formada pel PSC i CiU. Pel que es diu i s’escriu, una majoria per sorpresa. Per a alguns fins i tot una traïció entre les esquerres. Per a uns altres, una cessió al xantatge de CiU de Vic. Per a uns altres
El cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, actuarà avui, a 2/4 d’11 de la nit, al Casino de Calaf, en un acte organitzat en solidaritat amb en Jordi Vilaseca, de Torà, i en contra de la tortura, pràctica policial -no sé si denunciada en la darrera manifestació de mossos a Barcelona?!- que el dugué a la
La Núria és al carrer! Malgrat els Mossos i els d’ICV i tots els del govern, la Núria ha sortit de la presó. Llàstima que ahir, en aquella manifestació, no en reclamaren la llibertat. Se’n deurien oblidar, pobrets. Salut, Núria i endavant!
Acabo de donar una ullada als parlamenmts que es van fer ahir en l’acte de l’Òmnium. No hi he sabut veure cap referència als Països Catalans. No hi ha sabut trobar cap referència al dret a l’autodeterminació. M’ha semblat que ningú parlà d’abandonar el terreny dels estatuts.Si això és cert, de què van parlar, quan
Aquest 1 de Maig, com ja en fa tants i en tants terrenys, la realitat del nostre projecte nacional és d’estancament en la passivitat. No vivim un moment d’eufòria, de consolidació de projectes, d’iniciatives vertebradores i que facin unes lleugeres pessigolles als vetlladors de la pau de Nova Planta. Avui, els borbons que ens governen
No puc evitar el dubte. Potser les eleccions ens ajudaran. Potser la lliçó de la nit del 25 d’Abril a tants indrets del país -que fins i tot el Canal 9 va haver d’evidenciar!- servirà d’empenta. Tant de bo! De fet, la tebior de la Catalunya política és quasi una derrota. Els diputats catalanistes i
Aquesta nit s’hauran encès una munió de llums per fer-nos presents. Avui i demà ens disposem a fer-nos visibles un poc més que la resta de dies, ni que sigui perquè hi pensem amb més intensitat. I així, podem repetir Ací estem! Arreu dels Països Catalans, en aquests 300 anys d’ocupació ben visible encara -això
La policia autonòmica catalunyesa, altrament dita Mossos, va ser fundada per un partit de dretes. Era la seva manera d’evidenciar que treballaven per estructures d’estat, era la seva manera de fer veure que el seu catalanisme anava més enllà del retxionalisme. Resulta, però, que allò que van construir era un organisme molt car per ajudar