El primer d’octubre d’enguany feia una nota al facebook que recupero, preparant un adèu. Espero que els detalls que anoto puguin servir de pista sobre problemes pendents i arrossegats a qui veu clar que així no podem continuar. Podem seguir, i seguir…, tot el que vulgueu, però no podem continuar res digne i acceptable. “Sobre
Ja ho entenc, …. deus segir cegament a Carretero, que veig avui manté aquestes mentides a una entrevista a l’Avui+ElPunt: la he imprès i a la primera pàgina de tres hi he trobat: 4 mentides directes, una indirecta, tres xocs de nassos amb el que ell mateix diu a al entrevista, de nou el conte
Sembla que CiU i/o Mas volen liderar la política de paraules buides. I aquests dies estem veien uns moments exemplars. Llàstima, cal dir, no sigui que algú ho consideri un elogi, ja que és precisament aquest model el responsable de bona part dels nostres mals, i d’unes quantes misèries del món per efecte i lligam.
Fa uns mesos o setmanes vaig llegir un petit article de notícia a l’Avui.cat on López Tena feia unes declaracions que xocaven de nassos amb el que fins aleshores ell mateix havia mantingut sobre la IP i la llei de consultes. Em va saltar alguna alarma, però no vaig veure’n seguiment del detall.Fa 15 o
“…perquè, en opinió del Consell de Garanties Estatutàries, un referèndum sobre la independència no encaixa en l’ordre constitucional espanyol ni en l’ordre estatutari català. I es veu que amb aquest argument d’autoritat ja n’hi ha prou. (…)” Mas juga amb foc “(…) I aleshores la pregunta és si podem començar a fer passos
…sobretot no enganyar, i estic veien aquests dies enganys intolerables (dies per a ser suau, ¡….) en qui hauria de ser més rigorós i impecable que tothom. El que ha fet la coordinadora, o els “caps més visibles” de l’independentisme extraparlamentari, amb el tema de la mesa del parlament i ahir (per posar un exemple
En contra i sense, problema bàsic de definició i irrealisme. Oi que no ens ho podem permetre? Per moltes raons, i entre elles la manca de respecte bàsic, ara no cal entrar-hi. Doncs, semblaria que a aquestes alçades de la història, i amb el que hem vist, ja no hauria de ser ni una petita
Notícia: CDC vol que la manifestació del 10-J sigui l’expressió d’una Catalunya que ‘no accepta més voluntat que la sobirania’ ““Fem una crida a la ciutadania, a les entitats, a les institucions. A tota aquella gent que estima el país i que no accepta més voluntat que la sobirania de Catalunya”. I és que bona
Un altre exemple del voler fer monu… Ferran MascarellAra toca guanyar “(…) U: no sé si hi ha prou consciència que la del Constitucional és una contesa que en termes catalans només té una opció: guanyar-la. Guanyar-la suposa diverses coses: (…)” Responc:No hi estic d’acord en uns detalls: 1) Diu Mascarell: “És la veu que
Avui també n’ha sorgit o se’ns ha presentat públicament un altre obstacle: Notícia: El govern espanyol no vol que la Generalitat pugui convocar referèndums Podria plantejar un conflicte competencial sobre la Llei de Consultes si, en sis mesos, no arriba a un acord amb l’executiu català Comento: “Si ho entenc bé, és inacceptable. El fet,
Qui diu que “sense obstacles” és engalipador o lladre. Parlava abans del problema del paternalisme ciutadà cap al polític, penso que caldria observar les diferents menes, i que ens és un obstacle. És realment greu, sinó us ho sembla mireu quines unes de condescendències, amanides de mentides, se li envien a CiU i a Mas
Comentava dissabte passat al bloc d’en Xavier Mir un detall sobre el paternalisme polític en el que no hi havia parat atenció: “Un detall remarcable: els polítics paternalistes inspiren valoracions també paternalistes del ciutadà.Problema doble. Fins ara assenyalava el paternalisme del representant, i hi veia ben clar la irresponsabilitat del ciutadà a aquest associada. Ara