Comentava dissabte passat al bloc d’en Xavier Mir un detall sobre el paternalisme polític en el que no hi havia parat atenció:
“Un detall remarcable: els polítics paternalistes inspiren valoracions
també paternalistes del ciutadà.
Problema doble. Fins ara assenyalava
el paternalisme del representant, i hi veia ben clar la
irresponsabilitat del ciutadà a aquest associada. Ara veig que cal
afegir el problema de la condescendència com a acompanyant i provocació
de paternalisme del representat, del ciutadà. bf”
Em duu a la idea de “sense obstacles”, una capsuleta del polític i ciutadà paternalistes. I ha acostumat a ser problema greu contra el polític o ciutadà responsables. Contra el millorament de la societat, a parer meu.
Dic d’entrada que qui diu “sense obstacles” és engalipador o lladre. Perquè veig que o engalipa el personal dient que no hi ha cap obstacle o determinat obstacle (per temeritat, cegueses, estupidesa, o per robatori de la feina d’altres que n’han tret o treuen obstacles) o s’està robant (en casos d’obstacles insalvables i amb contes de no… deixe-m’ho estar…. o altres variants. Algunes extremadament cruels. O simplement cruels, que ja és prou.)
L’engany en el cas primer és una mica barroer, i es pot veure només parant-hi atenció. Per exemple, hem guanyat el pas davant d’uns quants i de diverses menes d’obstacles d’ençà varem sortir al carrer el 18 de febrer de 2006 (i els que en sabeu més recorde-ho-nos els previs, que sembla que hi ha qui només vol que recordar derrotes……).
I és clar també que tenim alguns obstacles al davant i costats que ara n’hauriem de saber guanyar també. Que entenc vol dir salvar si podem, detectar, plantejar i solucionar si es tracta de problemes, abandonar si es tracta de bestieses, abordar quan cal, etc. Oi que és prou evident? Doncs hi ha qui encara va dient que fàcil, fàcil, i anar generant feina extra.
L’engany en el cas de robatori és subtil, normalment ho he trobat de la mà de confusió o confusions amb els temps.
És evident que si obviem els obstacles no els podem abordar, i com a mínim ens posem a risc de ser nosaltres els abordats i per sorpresa. I resulta intolerable que obstacles ja guanyats es vulguin vendre fora de temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!