Un altre exemple del voler fer monu…
Ferran Mascarell
Ara toca guanyar
“(…) U: no sé si hi ha prou consciència que la del Constitucional és una
contesa que en termes catalans només té una opció: guanyar-la.
Guanyar-la suposa diverses coses: (…)”
Responc:
No hi estic d’acord en uns detalls:
1) Diu Mascarell: “És la veu que reforça la continuïtat política del
catalanisme i que sumada consolida la credibilitat del independentisme,
el sobiranisme o el federalisme. És la veu del poble que, defensant
l’Estatut, aprèn a construir una majoria social sòlida i vencedora.”
La batalla del TC no és de defensa de l’estatut sinó del rigor polític i
respecte bàsic (institucional, democràtic i al ciutadà). Mascarell ho
duu cap a la defensa d’un text, que, a més ja havia estat “bien
cepilado”, la crisi institucional és vella. Ho trobo desorientador. I
suposo que és part de la complicació que li veig al seu punt U. Punt on
veig una amalgama sense forma que vol justificar que la decisió de la
data de la sentència del TC (que de fet és el que queda pendent d’aquest
cas) marqui la nostra agenda electoral perquè un estatut limitat pel TC
obliga a parer seu a una oposició en aquest sentit, i un intent de
colar el federalisme on no hi té lloc.
2) I aquí va un segon punt, Mascarell hi insisteix per quatre vegades a
posar al mateix nivell l’independentisme el sobiranisme i el
federelisme. I no ho podem fer, i crec que ell tampoc. Penso que ell no
ho pot fer ja que comença l’article apel·lant a la consciència. I diria
que ho fa perquè de seguida la perd de vista en descol·locar els
esdeveniments, per exemple, no és cosa de simple campanya allò de
“contra Catalunya i la Espanya plural”. A més que de plural no es pot
ser segons amb quins principis i compromisos, i els d’Espanya són
precisament d’aquesta mena.
Sobre aquest tema crec que la cosa és molt més senzilla, i que altres
embolics només serveixen a engany, el que Mascarell anomena desànim jo
l’atribueixo en gran part a efectes de l’engany. Resulta molt fàcil
veure que un poble conscient es desanimi en veure que el volen seguir
cardant. Però no ens desanimarem, respondria. Fa poc no podíem ni pensar
en el país a risc de perdre la consciència, i el salt qualitatiu és
ferm.
………………………..
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/186786-ara-toca-guanyar.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!