Ja ho entenc, …. deus segir cegament a Carretero, que veig avui manté aquestes mentides a una entrevista a l’Avui+ElPunt:
la he imprès i a la primera pàgina de tres hi he trobat:
4 mentides directes, una indirecta, tres xocs de nassos amb el que ell mateix diu a al entrevista, de nou el conte prepotent del despertador (confusió de temps), molta ambigüitat, hipocresia, i detalls obviats que….
I el problema és que se li posa en valor la sinceritat (mireu alguns comentaris), cosa que jo no la hi he trobat mai, per simple contrast del discurs i el que veig, sense cap altra idea prèvia. I em sembla preocupant la cantarella, a banda, perquè la sinceritat soleta, sense fixar-s’hi en el contingut, no té cap valor però se li en dóna (valor suprem, oh.) No ens calen cantarelles, sinó seriositat i honestedat.
…., ho sento, però la honestedat bàsica no la podem obviar. El que responc no és discussió ni baralla, responc a simples, ximples i falses afirmacions que van repetint un tropell de gent en nom de RCat bàsicament, i que enlloc d’aturar-les es van mimant des de cúpules i lideratges. Vergonyant i perillós. A banda que es dirigeixen contra l’independentisme parlamentari, i no en una escapada, sinó com a part del programa i presentació.
Si no acceptem la mentida a ningú tampoc ens la podem permetre des de l’independentisme, i no només per principis, sinó per necessitat cognitiva i d’ambient i informació política.
Han fet molt de mal aquests anys amb aquestes mentides, que es sumaven a una inèrcia de demonització (pràctica perillosa que observo fa anys i arriba a distorsionar a nivells impressionants), en aquest cas contra ERC. I veig que menys, però encara volen seguir endavant (Carretero de forma subtil, però segueix titllant-los d’inútils, és molt greu). Així no funcionarà, perquè cal principalment ser molt exigent en la informació a l’electorat. I no és cosa de xoc normal o acceptable entre propostes.
Jo no vull una independència de mentida ni aconseguida amb mentides, bàsicament perquè serà difícil competir amb les mentides espanyoles (tenim les de perdre) i ens convé que l’elector ens reconegui per la honestedat, que no permet en cap cas mentir la realitat. També perquè seria una misèria i una gran oportunitat malmesa per idiotesa, vull dir que la cosa està clara, que qui ara es deixa enganyar o enganya no ajuda a la independència, perquè ens cal molta, molta claredat.
Heu vist que avui Zapatero ens vol esvair les inquietuds post sentència?
Tinc molt clar quins són els enemics de la nostra independència, i, fora de bones o males intencions, la mentida i difamació del que passa és el primer i més fort enemic, vinguin d’on vinguin.
……………………………
http://www.facebook.com/5ilviamartinez?v=wall&story_fbid=135093526525304&ref=notif¬if_t=feed_comment
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/195848-reagrupament-i-laporta-maduren-a-velocitats-diferents.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173523
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda,
Acceptat que la mentida existeix, hem de triar la que més ens agradi. Perquè, qui té la veritat? Qui diu veritat?
Bé, continuem fent i, sobretot, treballem perquè “Citizens” i PP surtin del Parlament o, si més no pot ser, que obtinguin una representació més petita que no pas ara. Com? Incrementant els vots dels partits del país; el repartiment d’escons ho permet si altres partits tenen un superàvit de vots.
Tant d’èxit hi haurà si proclamem la independència com si els espanyols perden les actes de diputada. Agafem-ho com vulguem, però la cosa ha d’anar per aquí.
La mentida és clar embruta la felicitat i la desfà; fem reflexionar el personal i no els obliguem a dir mentida. No hi ha cas al món d’algú a qui hagin obligat a presentar-se de candidat obligat; és un tòpic, falsedat greu, que diuen els qui es presenten.
Consell de resposta a la pregunta “Per què va de cap de llista?”:
-Perquè tota la vida m’ha agradat d’anar de líder i perquè no suporto ser el segon de res.
-Perquè m’agrada manar i crec que la meva manera de fer és simplement molt millor que la dels altres que m’acompanyen; que la meva mare sempre em deia de petit, que resabut que és el meu nen, és el millor. I jo m’ho vaig creure i mira, fins ara; les meves filles i la meva dona també m’ho diuen i he pensat que per què no ho han de veure igual les votants.
-Perquè em considero l’única veu de Catalunya que sap què fer amb el país, en els temes importants i en els detalls més ínfims. Jo ho sé tot i els qui vinguin amb mi a la llista han de fer ço que jo decideixi. De fet, quan jo parlo ells callen, oi? Per què serà? Perquè parlo bé i davant meu se senten com el que són, pobra gent desvalguda i necessitada d’algú que els dugui a la victòria que mai no han conegut.
LA VERITAT SI ALGÚ LA DIU CAP DIA HA D’ANAR AIXÍ, OI?
I SI NO ÉS AIXÍ, COM?
SI US PLAU, ELABOREU UNA TESI QUE TINC FORÇA INTERÈS A SABER QUÈ.
Salut, República de Catalunya, llarga vida feliç per vós i la resta de la germandat catalana, i a reveure.