El primer d’octubre d’enguany feia una nota al facebook que recupero, preparant un adèu. Espero que els detalls que anoto puguin servir de pista sobre problemes pendents i arrossegats a qui veu clar que així no podem continuar. Podem seguir, i seguir…, tot el que vulgueu, però no podem continuar res digne i acceptable.
“Sobre unes declaracions, que són notícia a Directe.cat, on l’expressident parla de la homogeneïtzació espanyola.
Jordi Pujol munta una farsa, a parer meu farsa de capsuleta electoral.
Es fa el boig.
Es fa l’inculte.
Es fa l’innocent.
Inacceptable.
Perquè està al cas de l’actualitat, encara que la dissimuli.
Perquè coneix la història i debats fets al país.
Perquè mira de vendre irresponsabilitat pròpia i electoral.
Demano: obriu les finestres qui les hagi tancat o les tingui tancades.
Obrim els sentits plegats (que vol dir junts, i no pas ni ajupits ni agenollats, no fos cas que la confusió funcioni per aquí.)
I veurem fàcilment
que aquest debat que l’expresident diu que tot just ens hauríem de
mirar de plantejar…., sense molestar nigú….., no fos cas……, està
fa temps fet, suat, celebrat, plorat.
El debat sobre la
homogeneïtzació espanyola més aviat pot arribar a “enrranciar-se” si és
que ens hi apuntem a aquests tancaments que fomenta Jordi Pujol i CiU
(perquè entenc que els missatges de Pujol, tot i que diu fa anys que
s’aparta de la política…., són electorals i de anestèsics
calma-consciències.) I cal afegir l’agreujant que aquesta coalició que
va liderar Pujol peca del mateix aquí més o menys descaradament.
Lladres: així és com considero a qui fa apropiació indeguda de la realitat o dels treballs, suors, celebracions o llàgrimes d’altri.
I
no es confongui ningú…, que a l’Sgae els considero els lladres majors
del regne; no fos cas que per aquí algú es perdi i em malentengui.
Enganyats, irresponsables, farsants i adormits: així considero a qualsevol que vol la independència i que diu que votarà CiU perquè tal i qual pasqual.
Però no hi ha contes, ni comptes, ni anar amb comptes, que valguin.
Obriu les finestres, gent de CiU, o ens morirem ofegats tots plegats. La responsabilitat històrica del passat ningú no us la treu malgrat dissimulades i més i més farses, la distorsió de l’actualitat no us funcionarà de calmadoooor de consciències per molt poder de màrqueting que encara presumiu, i la responsabilitat de cara al futur us la heu de plantejar seriosament, abandonant els contes de les renaixences eternes.
Ja
no valen, ja han servit per a justificar no sé quantes dictadures i
abusos, transicions o neotransicions preteses. Ja no us valen, no valen a
ningú amb mínima decència històrica, cultural, política, ni social, ni
cap altre.
Estic malalta i no em convé gaire escalfar-me
amb les discussions i converses que caldrien, però ahir i avui em
persegueix la necessitat d’assenyalar aquesta nova perversió de les
declaracions de Jordi Pujol. Jo pot ser em mori de pena, perquè a
aquestes alçades de la història és més tortura haver-se d’escoltar i
veure segons què. Però no hem de permetre que la inèrcia de la coalició
CiU ofegui i mati Catalunya per molt que de paraules diguin que se la
estimen. També ho diu la Defensora del Pueblo, i ja veiem.
Contra
les farses tenim a mà les nostres percepcions i l’enteniment. I acte
seguit tenim el contrast entre dit i fet i entre el què passa i el que
algú que ven futur de saldo fa veure que passa, entre el que veiem,
preveiem, pensem i podem conversar honestament, i el que alguns mitjans
volen vendre dominant babaus, desinformats o confiats.
CiU
fa temps (d’ençà ho observo i no sé si abans també) juga brut amb els
temps i la informació, de manera que sento obligació d’assenyalar
aquest nou abús expresidencial.
Fa uns dies que tinc
problemes per poder obrir i comentar notícies a Directe.cat, així que
faig directament una anotació que seria el comentari a la notícia.
I tenim un compte enrere que continua, com bé assenyala en Xavier Mir:
“(…)
I continuo pensant que el nostre principal problema, des que al mes de
juny Artur Mas es va comprometre a no fer cap referèndum sobre la
independència a la propera legislatura, són els bons resultats que
segons les enquestes obtindrà la coalició. El poble es va manifestar en
massa el 10 de juliol pel dret de decidir i ara sembla que tothom se
n’oblida. Som ben estúpids si desaprofitem el capital que allò va
representar per a l’independentisme. Som ben estúpids si ho oblidem tot
i convertim l’objectiu de treure’ns de sobre el tripartit en un premi
de consolació.
Teníem un camí fet que va culminar encara
no fa tres mesos. Vam dir que l’autonomia s’havia acabat i que això no
tenia més sortida que decidir el futur nacional a les urnes. I ara tota
aquella massa independentista és a punt de donar la majoria absoluta a
una coalició que s’ha compromès en el sentit contrari. I estem tan
desorientats que encara ens fa por el fantasma del tercer tripartit com
si fos una amenaça real. I estem tan cecs que en tenim prou si
solidaris i reagrupats treuen el caparró al Parlament amb tres o quatre
escons. Tant hi fa, que la majoria independentista que sabem que
existeix se’n vagi a CiU i que això pugui frenar el procés quatre anys o
fins estroncar-lo. Ara sembla que el més important no és la
independència, sinó destrossar el tripartit i fer amb Esquerra tanta
sang com sigui possible. La venjança ens té encegats i el compte enrere
continua. I en David Madí que, des de Còrsega, s’ho mira i riu per sota
el nas.”
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179001
……………………………………………
http://www.facebook.com/note.php?note_id=487425107008
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0034848
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0122775
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!