Adrian TomineDrawn & Quarterly Resulta curiós com la gran quantitat d’imitadors i la (relativa) baixa producció d’aquest autor em sol corrompre el record de les seves obres. Sovint acabe per creure que són insubstancials i frívoles. Per sort, és una sensació que s’esvaeix en llegir la primera pàgina de cada nou recull que edita aquest
Per fi, a poc a poc, he pogut rellegir per complet el The Sandman recreat per Neil Gaiman, possiblement un dels còmics clau de la història d’aquest mitjà. I ho és pel fet d’haver aconseguit acostar milers de lectors adults cap a una obra amb pretensions literàries feta exclusivament per ells. Per una raó o
David LaphamPlaneta DeAgostini De nou David Lapham demostra que és tot un mestre de la novel·la gràfica negra. La seva solvència no és cap sorpresa després de Muder me dead o la seva obra cabdal Stray Bullets. Ara però, s’estrena amb el segell Vertigo de DC amb aquesta obra que li ha d’obrir moltes portes.
Appollo, Li-AnPlaneta DeAgostini Aquesta deliciosa lectura que ens proposen Appollo i Li-An pren els esquemes del realisme màgic llatinoamericà i els empelta amb l’enfocament i l’estil del nou còmic francès. El protagonista és un cafre que retorna al seu país d’origen amb el seu germà de llet per fer-se càrrec de la casa colonial que
Jean-Philippe StassenPlaneta DeAgostini Hi ha còmics que tan sols pel seu plantejament ja paguen la pena de llegir. Són tan pocs aquells que ens permeten tenir una visió africana que qualsevol aportació és benvinguda. Però, si a més l’obra en qüestió està feta pel senyor Jean-Philippe Stassen, sobren les raons per donar-li una oportunitat. I
Michael Moorkcock, Walter SimonsonPlaneta DeAgostiniElric, el personatge sorgit de les novel·les del propi Michael Moorcock, no ha estat fins ara un personatge amb sort en la seva vida a les vinyetes. I això que per les seves pàgines han passat autors tan solvents Roy Thomas o l’espectacular P. Craig Russell. En tot cas, potser això
Enrique VegasDolmenApuntant-se al carro revival que ha portat l’estrena de la nova pel·lícula d’Indiana Jones, l’autor de còmic més cabut presenta aquest Cabezón Jones. Per començar diré que l’humor em sembla una cosa molt personal però, en tot cas al meu entendre pense que no és el millor que ha fet aquest autor. Hi trobem
Paco AlcázarMondadori Ja era hora! Aquest autor sempre ha estat un dels meus predilectes de l’underground espanyol, i un dels pocs que no s’ha perdut en el forat negre de la il·lustració o de la novel·la gràfica benpensant. El seu terreny de joc des de fa un bon grapat d’anys han estat les revistes i
Jiro Taniguchi, Natsuo SekikawaPonent Mon I amb aquest volum acaba per fi una de les novel·les gràfiques més impressionants del novè art. Sí, pot semblar un pèl exagerada l’expressió però no ho és tant si pensem en l’alçada de les pretensions i en l’excel·lència del resultat. Francament, em costa trobar referents al còmic occidental d’un
Peter BaggeLa Cúpula Aquesta lectura suposa per mi una nova oportunitat a la salut de Neat Stuff (Mundo Idiota) y dels primers àlbums de Hate (Odio), pedres de toc generacionals del llavors nou underground americà. Potser m’he deixat endur pel fer que fos en blanc i negre i per uns moments he cregut que Bagge
John PorcellinoPonent MónFullejar aquest còmic i veure el seu estil de dibuix tan simple pot produir menyspreu, mentre que llegir les elogioses paraules que li dediquen a la contracoberta autors de la talla de Chris Ware o Chester Brown pot produir desconcert. Alguna cosa deu tenir aquest còmic, a banda de ser l’exemple perfecte que
Christophe BlainNorma Editorial <!– @page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Impressionant obra de Crhistophe Blain, un autor que gràcies a “Isaac el Pirata” fa temps que no necessita presentació i que cada vegada m’agrada més. Bé, el que ací trobarem és un còmic completament rodó que funciona
Etienne DavodeauPonent Món Etienne Davodeau ve avalat per tres magnífics àlbums, ja publicats per Ponent Món, com han estat “La mala gente”, “Caída de bici” i “Ha muerto un hombre”. En tots ells ha demostrat (especialment, pel meu gust al segon) ésser un narrador hàbil, sensible i amb un gran domini del llenguatge del còmic,
Lucie DurbianoPonent Mon Últimament s’ha generalitzat un estil de dibuix d’aspecte juvenil que amaga històries per adults, fet que potser ens pot fer malinterpretar aquest àlbum. Efectivament, aquest sí és el que sembla, doncs es tracta d’un còmic juvenil. I, centrats ja en aquests paràmetres, he de dir que estem davant d’una feina molt ben
Joe MattDrawn & Quarterly Joe Matt és com una mena de Woody Allen dels còmics, amb la mateixa incontinència verbal i el mateix egocentrisme. La diferència és que mentre a les pel·lícules Woody Allen (el personatge) hi ha el subtext que és el més guai, amb Joe Matt passa exactament el contrari. Això sí, comparteix