Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
David Lapham
Planeta DeAgostini
De nou David Lapham demostra que és tot un mestre de la novel·la gràfica negra. La seva solvència no és cap sorpresa després de Muder me dead o la seva obra cabdal Stray Bullets. Ara però, s’estrena amb el segell Vertigo de DC amb aquesta obra que li ha d’obrir moltes portes. Bé, de fet ja havia treballat a les majors però mai amb obres personals.
El cas és que a Silverfish trobem tots els elements que el caracteritzen com a autor: el gènere negre, una gran agilitat narrativa, una eficiència cronomètrica al guió i una història que de bon començament ja fa patir. La sensació que quelcom va malament, que l’apacible realitat és un gegant amb peus de fang és present des de la primera pàgina, i el desenvolupament dels fets no fa sinó tenir-nos contínuament en tensió. De nou, part de l’efecte s’aconsegueix amb una narració gràfica que des de la seva concepció clàssica, en tant que basada sobre tot en la relació entre vinyetes, demostra tenir una gran capacitat d’evocació.
El que li manca a aquesta novel·la gràfica per suposar un pas endavant en la carrera de Lapham és precísament l’encert dels editors de Vertigo. Es nota que, per una raó o altra, aquesta no és una història que hagués aparegut a Stray Bullets. Li falta radicalisme als plantejaments i li sobra un final que per moments sembla adaptar una pel·lícula de Hollywood. És potser la manera que tenen a Vertigo de mantenir l’estil del seu segell, i això és d’aplaudir en el sentit que molta gent ho llegirà més per Vertigo que per Lapham. Es la seva feina com a editors. Però, com a lector i seguidor de l’autor, enyore la falta respecte que solia tenir per certes qüestions.
En tot cas, estem davant d’una obra d’un David Lapham que encara està molt per sobre de la mitjana. Silverfish és una novel·la gràfica d’allò més entretinguda que agradarà tant als seguidors del gènere negre com als de l’autor. Sospite que podria haver donat més de si però tot i això trobe que passareu una bona mala estona llegint-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!