SethDrawn & Quarterly[+info] Canyella fina, el que ens ha preparat l’oncle Seth. He de reconèixer que tenia les meves reticències després de la lectura de Clyde Fans, el qual suposava un gir cap a un tipus de còmic interessant però feixuc, allunyat de la poesia d’allò quotidià del seu genial It’s A Good Life if
Jamie Delano, Ron Tiner, Sean Phillips, Steve Pugh, Dick Forman Dean Motter, Mark PenningtonPlaneta DeAgostini Sembla mentida que Alan Moore deixés lliure aquest personatge. Cada dia estic més convençut que hi hagués treballat molt a gust amb ell, amb tota aquella mescla d’heroisme cínic, màgia esotèrica i crítica social. Però, el va deixar en molt
Bill Willingham, Mark Buckingham, Lan Medina, David HahnPlaneta DeAgostini Hom tendia a imaginar-se aquell que fins ara anomenàvem l’Adversari com una mena de boig megalòman equivalent a Sauron, l’Enemic de El senyor dels Anells. I així mateix, també tendia a imaginar-me el seu regnat com una mena de Mordor, amb tot cremat i destrossat, encara
Hideo YamamotoPonent Món Sembla ser que Yamamoto sap on va i, després d’un cinquè lliurament on semblava endinsar-se en un bosc massa espès, a la fi troba l’entrellat i en surt ben parat. El combat sexual amb la xica dels símbols no ha estat un episodi gratuït com em feia témer la profusió de pàgines
Kris i Etienne DavodeauPonent Món 1950 : La guerra va acabar cinc anys abans. De Brest, no en queda res. Destruïda per bombardejos intensius i assetjada durant més d’un mes, Brest és un immens desert. Cal reconstruir-la. 1950: Tota Brest està en obres. De la ciutat fortificada d’estrets carrerons sorgirà una nova ciutat, ortogonal, rectilínia,
Gilbert HernandezPlaneta DeAgostini Gilbert Hernandez és el co-creador de Love and Rockets, una de les sèries de major impacte del còmic independent en els últims anys. Sloth (Pereza), en rigorós blanc i negre, és la primera novel·la gràfica que l’autor presenta en solitari per a la línia Vertigo. Miguel Serra, el nostre heroi, és
Marguerite Abouet, Clément OubrerieNorma Editorial Francament, m’esperava una altra cosa d’aquest còmic. La declaració d’intencions em sembla bona, explicar la vida quotidiana a Costa d’Ivori més enllà dels grans conflictes. I fer-ho des de l’experiència de joventut de la pròpia guionista pense que dóna certes garanties. Però, en la pràctica la història esdevé quelcom a
Apollo i Lewis Trondheim (Ponent Món) Tots els capitans pirates van deposar les armes excepte “El Halcón”, avui empresonat. El salvaran els antics bandits, ara convertits en colons? El seu tresor romandrà per sempre en parador desconegut? En aquest món entre dues èpoques, en una illa que ja no és el paradís original dels descobridors,
Beto Hernandez (La Cúpula) Aquest còmic no és el millor que ha fet aquest home. Ho sent però, no. Me l’he llegit per completisme i perquè se m’ha posat al davant després d’haver-me llegit tot “Palomar”, obra que trobe més rodona i de la qual aquesta és com una mena de spin-off. Tot i això,
Joann Sfar, Christophe Blain(Sins Entido) Diu Álvaro Pons que sovint s’empra l’adjectiu deliciós per definir els còmics de Sfar. Segons el diccionari de l’IEC, significa un plaer exquisit, intens, que transporta. Encertat, llavors. O com a mínim és la sensació de fons que es té. I el mateix ocorre amb aquest àlbum. Tal i com
Chester BrownDrawn & Quarterly Impressionat còmic amb una història corprenedora. Chester Brown, un dels artistes capdavanters del panorama de la novel·la gràfica canadenca, ens explica la peripècia vital de Louis Riel, líder dels “métis” al Canadà de la conquesta del nord-oest. Aquesta gent eren mestissos mig nadius americans mig colons europeus que havien adoptat la
Bruno Le Floc’h(Ponent Món) Aquest és un còmic típicament francès, tant pel guió novel·lesc i com per l’estil de dibuix. Tampoc és que m’agrade massa abusar dels tòpics, però pense que si sou lectors de còmic sabeu a què em referisc. El 1911 un enginyer funcionari enviat de París arriba a un poblet de la
Terry Moore(Abstract Studio) El primer lliurament en aquest format fou de les primeres novel·les gràfiques que vaig llegir en anglès. Bé, més que llegir-lo el vaig devorar. Això va ser quan vaig decidir anar a les fonts i enviar a fer la mà els de l’editorial Dude (que feien el que podien, i podien
Alfred i Oliver Ka (Ponent Món) Un còmic que plàcidament ens va introduint en la tragèdia dels abusos sexuals a infants. En aquest cas la víctima és el guionista, i l’agressor és un cura “roig”. Fora molt fàcil començar a escriure tota mena de tòpics, així que us estalvie l’anàlisi moral. Ací el que tenim