És inevitable i lògic que els partits polítics es trobin en ple debat intern sobre successions, replantejaments, escissions i retrobaments, i cal deixar-los fer el seu camí. Tanmateix, això no treu que calgui treballar alhora per fer possible un espai de trobada. Que Esquerra faci el debat que hagi de fer, que ICV-EUiA faci el
Em sembla que ja és força clar que la independència és al centre del debat polític. En aquestes darreres eleccions, tothom s’hi ha referit per activa o per passiva. Al marge de les tres formacions que en feien objectiu principal (Esquerra, Reagrupament i Solidaritat), tots els altres en parlaven, hi feien referència als anuncis electorals
Artur Mas ha estat fent servir la imatge d’un túnel al final del qual es veu la llum cap a la qual ens hem d’encaminar i a la qual ens hem d’acostar. Allò que finalment ha estat la llum per a ell són ara les tenebres per a les esquerres catalanes. Aquest que esteu llegint
Tot i que la pèrdua de suport patida per ICV-EUiA diumenge passat és la menor de totes tres forces al govern, la reflexió a fons i els plans de futur també calen a la formació ecosocialista. És cert que tenen un electorat fidel que els ha fet de coixí en plena davallada d’Esquerra i PSC,
Probablement ja heu notat que el subtítol del bloc ha tornat a canviar. I probablement també ja intuïu quines són aquestes dues feines que el país haurà d’emprendre els propers anys. Tot plegat forma part del debat iniciat a Esquerra, però no és només la gent d’aquest partit qui té aquestes dues feines, és clar,
Estic d’acord amb Gemma Lienas que “un partit que vol ser el primer o el segon partit de Catalunya no pot ser un apèndix del PSOE”. L’escriptora, amoïnada per les polítiques socials, se sent trista i decebuda. Ella és una de les cares conegudes i valorades en qui confio en els propers anys. D’aquell socialisme
Hauria estat un miracle que Esquerra hagués fet un bon resultat. Massa elements en contra: els qui encara no els han perdonat que posessin el punt final a 23 anys de pujolisme fent Maragall president, els qui encara retreuen a Carod la seva entrevista amb membres d’ETA, els qui pensen que ens van ensarronar amb
Publicar aquest apunt just al moment que tanquen els col·legis electorals és avançar-se als resultats; ja ho sé. Amb tot, assumeixo amb tota tranquil·litat el risc de possibles errors que això pugui comportar perquè, de fet, no és només que les enquestes augurin una àmplia victòria de CiU, sinó que, en tot cas, fins i