Recullo alguna cosa sobre el debat d’ahir.
Xavier Casas, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
To correcte, però amb una pressió inacceptable; d’aquelles de "hi ha coses que són irreversibles!!". Va assegurar que es faran estudis previs, i la millor construcció possible. I que no ens podem paralitzar com a ciutat ni com a col·lectiu! També va assenyalar el què pressenten des de l’ajuntament com a bens col·laterals, directes i automàtics; va dir: això és el què ens juguem.
Jo segueixo pensant que aquesta idea dels bens col·laterals no val; que la xarxa de rodalies ja és prou important tota soleta; i que no necessita d’altres projectes per a exigir posar-la al dia. I que L’amenaça de la paràlisi tampoc val; perquè el moviment no té aquestes exclusives.
(segueix)
(…)
Eusebi Cima, president de la patronal FEPIME-CATALUNYA, membre de la
Junta directiva de la Confederació Empresarial d’Organitzacions
Empresarials CEOE i vicepresident de Foment del Treball.
No
va tenir un to correcte. Evident en la seva referència als "problemes"
. Que per a ell semblen ser només ganes de tocar els nassos. Deia que les esquerdes són pures afectacions que normalment no afecten a la estructura de l’edifici; i, a Madrid! ho estan fent sense problema! Li pregunten: però, allà hi ha esquerdes? I respon: No ho sé; només sé que no hi ha "problemes".
I
clar el seu to també en la presentació: acusació de retrògrads i
confusió entre assenyalar un problema i crear-lo. (És com aquella greu
confusió entre explicar i justificar; mot en ús, pel què veig.)
El què no tinc ni idea és què entén per obra estratègica. Perquè va dir que no li sembla bé que hi hagi terminis en una obra estratègica. I suposo que "estratègica"
aquí no vol dir ni delicada, ni complicada, ni difícil, ni obra que pot
ser demani aturades de control i redreçament del projecte. Això
s’hauria de dir d’una altra manera. Caldria preguntar-li
quina relació hi veu ell entre estratègica i terminis.
Joan Escuer,
president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya i geòleg consultor.
Va
ser correcte; i clar. I ens va informar d’alguna cosa que cal saber
aquí. Que hi ha estudis geològics que es demanen quan ja estan en marxa
problemes en la construcció. Que s’està construint amb massa pressa, i
pressionats pel futur usuari i pels polítics. Que el subsòl de la
ciutat té tres tipus bàsics de compacitat (no com Madrid, que només en
té un. Això en resposta al senyor Cima). No es va parlar gaire de les
bosses d’aigua; però sí varem saber que juguen un paper significatiu en
la seguretat de les obres, i en efectes difícilment previsibles. I un
detall que em sembla també bo de saber és que s’han fet uns túnels (Els
de La Riba, em sembla que va dir) que, per no calcular algunes coses
sobre el paper que hi juga l’alta velocitat, s’han hagut de refer, i
que això ha costat molts i molts diners.
Espero que els geòlegs
puguin treballar millor; i que no siguin cridats només quan ja hi ha
problemes que es podien preveure. Em va agradar molt que assenyalés que
sabem el què sabem, que inspeccionar territori que té construccions en
superfície té les seves limitacions; i que no cal que anem disfressats
de res.
Manel Nadal, president de l’Ens d’Infraestructures Ferroviàries de
Catalunya.
Vaig veure un to de qui vol curar-se en salut. Hem encarregat no sé quants estudis! I, no volem passar per sota les cases, si podem evitar-ho. Ciutat global, "efecte Carmel". Alguna referència a retrògrads, sistema de transport competitiu, que ens fa falta com els altres, però n’es una superació, connexió amb Europa i amb Madrid. Aquí
varem saber (per alguna resposta) que el projecte inicial no
contemplava la connexió amb Madrid que ara es presenta com a necessitat
que justifica. I que això de la fondària com a garantia de seguretat té
poc sentit perquè el tren ha de pujar cap a la superfície fins a
arribar a passar a tres metres del carrer.
Jordi Prat, enginyer de camins, canals i ports delegat pel
Ministeri de Foment per coordinar l’operació ferroviària a l’àmbit
metropolità de Barcelona, representant de l’ADIF Administrador
d’Infraestructures Ferroviàries.
Em quedo amb la resposta que va donar a una pregunta que li va fer Ramon Rovira -molt pertinent; jo la anava desitjant .
Li
assenyala unes xifres sobre relació entre inversions i creixement
d’usuaris del tren, en una comparació entre les nostres rodalies i les
de la comunitat de Madrid. (El desfase és impressionant)
Ho
justifica dient que aquí ja teníem més trens, i que allà s’havien de
construir línies noves. Però que sí, que cal solucionar el desfase
entre inversió i necessitats. I jo em pregunto: en què quedem? Era o no
correcte aquesta inversió desmesurada a la comunitat de Madrid? I penso
que la pregunta s’hauria d’enviar al programa de govern Aznar; ja que
aquest tema es situa en el període dels darrers deu anys.
Pere Vallejo, vicepresident i
portaveu de la Plataforma de l’AVE pel Litoral.
Un to correcte i clar. Va contestar alguns arguments sobre la necessitat que aquest tren passi per dins la ciutat. Especialment febles en el cas que li diuen: "el
què és clar és que si aquest túnels no es fan pel tren d’alta
velocitat, en un o altre moment s’haurien de fer per a transport
metropolità". El senyor Vallejo va respondre molt encertadament
que el transport metropolità és clar que és una necessitat en aquest
sentit, però el què és clar és que el pas de l’alta velocitat no és
necessari en el subsòl de la ciutat.
La resposta que va donar el
senyor Cima: que l’usuari vol arribar al centre de la ciutat, que
arribar al centre de la ciutat és una necessitat per a l’usuari de
l’alta velocitat, diria que no té gaire sentit. O, com a mínim que no
té prou força com per passar per sobre d’altres arguments. (A banda que
en el cas de Tarragona el tren tindrà estació a 20 quilòmetres de la
ciutat i sembla que no hi veu problema.)
Acabo amb un argument
que em va xocar. Diu algú que el pas del túnel per la alta velocitat
pel litoral té el problema que una línia de metro haurà d’aturar-se un
mes o un mes i mig.
I, em pregunto, quant temps portem de problemes
en les rodalies provocats per aquestes obres? L’argument no val,
n’haurien de donar uns altres. I, sembla ser que la opció de fer passar
el tren per fora de la ciutat resultaria, a banda de tot, molt, i molt
més barat. Aquí jo tronaria a plantejar: senyor Cima: què vol dir aquí
estratègica?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En el mateix programa sobre el que versa el post es va dir el següent: "l’AVE, un cop acabat, permetrá fer el trajecte des de Lleida, Girona i Tortosa cap a Barcelona en tan sols 30 minuts. La gent podrà viure a Girona, per exemple, i anar a treballar a Barcelona". Un cop vist que el que li calia al país amb urgència era una xarxa de Rodalies del S. XXI, hi ha qui creu que l’argument d’aquest cap de les obres s’aguanta per algún lloc?. Aquest honorable senyor de més que dubtsosa responsabilitat en el càrrec, a quin preu es pensa que es posarà el bitllet per dir-la tan grossa?. Per tant, els pobres desgraciats que anirem, com cada dia, a treballar amb el Rodalies, "que ens la piqui un pollastre"?.