Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Ja em sembla que ho he dit altra vegada; respecto molt la feina, les tasques i dedicacions de -crec que haig de dir- un bou gruix dels polítics.
Aquests no es donin per al·ludits; perquè més aviat penso que és d’agrair que segueixin treballant en una organització d’estat, i d’estats que no acompleix amb mínims i garanties democràtiques; i contra forces antidemocràtiques de subtileses ben pervertides. Per no afegir ara altres ingredients prou evidents contra un millorament de la democràcia.
El què sí veig és que hi ha polítics que ens avorreixen. Que ens avorreixen i que ens volen avorrir i avorrits. Però, així com no sempre que parlo de govern, em refereixo a qualsevol govern, ni al govern actual; o al passat; tampoc sempre que parlo de polítics em refereixo a tots. Cal veure-ho, mirar de què parlem.
Em sembla interessant assenyalar que no em refereixo a tots els polítics, ni a qualsevol política, ni res semblant. Que si no ja tenim aquí allò de "sí!,els polítics, la política, tot són igual, tant se val, etc."; i això és fals.Que hi ha polítics que ens avorreixen li comentava aquest dia al bloc de Josep Maria Terricabras, en relació
a unes observacions prou interessants que ens ofereix d’aquest estudi
sobre l’abstenció que ens han presentat darrerament a les notícies.
Recomano l’article:
DILLUNS, 5 DE FEBRER
DEL 2007
"(…) Hi ha, però, encara una altra cosa que em va deixar estupefacte. El
govern va manifestar que, ara que ja se sap quins són els resultats de
l?enquesta, el govern ?es posarà mans a l?obra?. Com? Què pensa fer?
Gastar més diners en campanyes de participació? Anar fent propaganda de
les coses bones que fa el govern? Fer més rodes de premsa i més
discursos? Jo els proposo que governin i que governin bé, que tallin
d?arrel, allà on n?hi hagi, la corrupció i el nepotisme, que evitin el
clientelisme i mirin de fer una política que afavoreixi els ciutadans,
sobretot els més desemparats. Jo no dic que la honradesa, l?honestedat,
la transparència i les polítiques socials facin córrer els ciutadans
cap a les urnes, però almenys prestigiarien la professió. De moment, no
em sembla que s?hagi de demanar més. Quan s?ha malbaratat la confiança
dels electors, s?han de fer molts mèrits i han de passar molts anys per
recuperar-la."
Ens avorreixen.
"(…) Alguns
polítics avorreixen els ciutadans; només volen súbdits; aquest és a
parer meu el problema principal: l?èxit de les campanyes per
l?abstenció irresponsable, no convençuda. Jo també penso que es podrien
haver estalviat aquest estudi. (…)"
(segueix)
(…)
Acabo preguntant-me, entre altres coses: No és interessant mirar-nos una
mica seriosament les campanyes, a qui van dirigides, quines lletanies
repeteixen a les informacions, quin paper juga la junta electoral,
etc.?
I parlant de lletanies, un petit afegitó sobre els anònims.
En aquest article de Terricabras hi ha uns comentaris anònims prou curts com perquè em costi no llegir-los mentre miro si estan signats.
Així que no he pogut evitar trobar-me amb una lletania que crec hauríem de saber respondre sense gaire mirament. Vull dir que no ens hauria de costar gaire respondre a qui, com aquest anònim, diu i es manté en dir, que només tenen responsabilitat política els de primera línia (?). I ho fa usant expressions tant estupiditzades com "mans netes, pur, i incontaminat".
Jo tinc clar que més aviat ens cal; i diria que hi ha prou gent treballant-hi, més implicació política en general de tothom. Que els governs de Primeres Línies ja ens els coneixem. I no m’agraden: ni per forma, ni per continguts, ni per efectes, ni per conseqüències.
I, pel que fa a lletanies en general, també tinc clares quines són les preocupacions i qüestions a tractar.
Un recordatori:
Una cosa que detesto de les lletanies és el poder que tenen. Una altra
és la capacitat que tenen per a mistificar el matisos que acostumo a
trobar més interessants.
Recomano.
Article:
La Col·lecció de Poesia Catalana del Rector Ferraté
(http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_afe
gir.asp?ID=10782&PageCounter=0)
Comentari:
Són bones
notícies.
(http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comenta
ris.asp?ID=10782&PageCounter=0#coment)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!