Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Una trobada a la UdG sobre gramàtica; a la notícia un detall sobre llengua i desenvolupament intel·lectual.
I un dictamen sobre la situació de la literatura catalana a l’ensenyament; llengua i civilització; i ensenyament de llengua i literatura.
1) Aquesta setmana la UdG ens ha ofert unes jornades de les que recullo un fragment d’una notícia a El Punt:
Es tanca el col·loqui de la UdG que ha tractat la capacitat lingüística
16.06.2007
| LAURA PORTAL
"(…) ENSENYAR EN LLENGUA DE SIGNES.
Així ho
explica Elena E. Benedicto, que hi afegeix que si a un sord se li nega
la possibilitat de ser ensenyat en la seva llengua de signes, se l’està
privant de desenvolupar-se intel·lectualment i se li nega la
possibilitat de tenir una primera llengua. Per això Benedicto defensa
l’ensenyament en llenguatge de signes per als nens i nenes sords,
perquè si no, se’ls discrimina, se’ls nega el dret a ser educats en la
seva llengua, igual com passaria en una situació de llengua oral. És a
dir, seria el mateix que un nen catalanoparlant no pogués estudiar en
català i ho hagués de fer en castellà o en francès.
(segueix)
(…)
FALSOS TÒPICS.
Segons Benedicto, també és molt important trencar tòpics. Per exemple,
les llengües de signes no són simples traduccions de les llengües
orals, sinó que són llengües en si mateixes. És a dir, la llengua de
signes catalana no té res a veure amb la llengua oral catalana. Tampoc
té a veure amb la llengua de signes espanyola. No hi ha un llenguatge
de signes universal. Els sords anglesos i els sords nord-americans
tampoc no s’entenen, perquè usen llengües diferents. Les llengües de
signes són iguals que les orals i també tenen literatura. Actualment
s’està començant a recollir en vídeo la literatura signada, que seria
com la literatura de transmissió oral."
2) També he estat llegint el dictamen sobre la situació de la
literatura catalana a l’ensenyament secundari (febrer 2007) que ens presenten:
En Jaume Aulet, professor del Departament de Filologia Catalana a la UAB i coordinador de la UAB per a la relació amb l’ensenyament secundari.
I en Pere Martí i Bertan, catedràtic de llengua i literatura de l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès.
D’entrada em sembla molt interessant a partir del què ens expliquen a la declaració d’intencions i metodologia emprada (pp. 3-7), de la que recullo uns fragments:
"(…) Aparentment sembla com si els poders públics i els
responsables del món educatiu estiguessin perfectament al cas d?aquest
reconeixement [Que la llengua és un aspecte essencial en una societat
civilitzada; bàsica per la comunicació i la estesa pacífica. Perquè ens permet
accedir a elements bàsics d?una vida normalitzada i civilitzada.] i de la
importància que cal concedir a la llengua en els diversos nivells de l?ensenyament.
(…)
O, [parlant sobre com estem, i de l’acomodament a la imatge com a mitjà per a fer arribar missatges] per situar-se en una posició
menys extrema: quantes vegades no hem vist que la gent renuncia a llegir algun
document o prospecte simplement perquè és massa llarg? En tots els casos, el
fons de la qüestió és sempre el mateix: l?important és la transmissió d?una
idea ?d?una de sola, si pot ser, ben clara i ben simple- i el llenguatge, amb
la seva capacitat de matís, de doble sentit, d?abstracció o d?ironia (i, per
tant, de distanciament higiènic de la realitat), és un mecanisme massa potent
per a aquesta simplificació. La complexitat del llenguatge ?i la diversitat de
llengües, és clar- és un signe de la complexitat del món. Si el que es vol és
presentar la realitat des de la simplicitat i la uniformitat, la conseqüència
immediata és la degradació de la llengua i paral·lelament la progressiva
desaparició de la variació i de la diversitat lingüística.
(…)
[Tornant a allò que semblava sobre els poders públics i el món
educatiu] Que la preocupació és més aviat aparent ho fa pensar el tipus de
llengua que utilitzen molts d?aquests ?parlamentaris? en els seus discursos i
declaracions. El problema no és només la
insuficiència pel que fa al lèxic, la fonètica o les estructures sintàctiques,
sinó ?i sobretot- la despreocupació que mostren per unes insuficiències de les
quals per força han de ser conscients. 1
…………………………………….
1
I que els
duu a confondre impunement ?les eleccions catalanes? amb les ?seleccions
catalanes? o a fer-nos creure que ?se la juguen? per nosaltres quan en realitat
el que diuen és que ?se l?eixuguen?.
(…)
De fet, aquesta situació de reculada torna a ser una imatge
perfecta i simptomàtica de la societat on s?insereix el nostre sistema
educatiu. La literatura exigeix esforç, constància, capacitat d?abstracció i de
reflexió i, a més, no té rendiment instantani. Per tant, si atenem només a la
dinàmica del món que ens envolta, és evident que té les de perdre. Si, contràriament,
però, considerem que la funció dels sistema educatiu no és pas anar a remolc de
la societat, sinó intentar canalitzar el procés que permeti millorar-la, tenim
la necessitat urgent de recuperar la literatura com a eina bàsica per a l?ensenyament
de la llengua i per a la formació integral de les persones. Cal recuperar una
idea bàsica, que ja va ser formulada fa un parell d?anys en un article
col·lectiu aparegut al diari Avui: ?la literatura ?i els textos en general- són
eines fonamentals per al coneixement i el domini de la llengua, ja que
constitueixen un bon punt de partida per a aprendre a escriure, a parlar i a
comprendre l?entorn.?3 O, dit en unes altres paraules: es pot
ensenyar llengua prescindint de la literatura, però el que no és tan segur és
que se?n pugui aprendre.
Aquest treball planteja unes conclusions, propostes de millora, i solució de problemes assenyalats.
Entre els problemes assenyalats hi ha la confusió entre text literari i altres formes textuals; de manera que la literatura queda tractada de manera superficial i/o simplista.
Em sembla interessant remarcar també que, per molt que usem la expressió "literatura de tal i tal cosa" per a referir-nos a textos sobre una temàtica, un problema, una discussió, etc.; és important tenir present que la confusió en el tracte del text literari que assenyalen en aquest estudi, és problemàtica també a la inversa; si tractem qualsevol forma textual com un text literari.
I, trobo molt adient la referència que fan als exemples quotidians que vivim sobre la llengua, el diàleg, els "parlamentaris", (que tan de bo ho fossin), etc. I el paper que juguen aquestes coses en la educació i en la civilització.
……………………………………………………….
1) http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2444000
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!