Abans d’entrar en algun detall sobre els anònims -als blocs i en general- vull recordar un parell de fets que estan a la base de les meves raons per a no acceptar-los.
Hem sabut de l’assassinat d’un altre periodista; El periodista armeni HRANT DINK. I notícies de Rússia assenyalen que aquella societat també està més preocupada per altres qüestions que per aclarir i defensar una investigació rigorosa sobre l’assassinat (i previs, i previs, i posts); assassinat, assassinat, assassinat, assassinat d’ANNA POLITKÓVSKAIA.
Com explicava al novembre a: 67. L’altre dia
vaig prendre una decisió.
(…) crec que les altres raons (raons per no acceptar i seguir anònims) tenen prou pes. Especialment la de no acceptar avisos d’anonimat. Llegat horrorós de controls sobre el pensament, la conversa, la discussió, que diria hem de començar a abolir.
Entrant en la discussió que podem seguir aquests dies, veig que es fan una mena de retrets que es refereixen al contingut. S’acostuma a expressar en coses com ara. “Clar! el què et passa és que no et vols escoltar segons quines coses”, o “És que tu ets així a aixà”, etc.
(segueix)
(…)
Però em sembla una ximpleria situar la qüestió dels anònims i
contingut en problemes de pell fina (retret que més abunda). Primer
perquè la majoria d’anònims que he llegit són respectuosos com
ho poden ser els no anònims. I em penso que amb això hi ha prou.
Sobre
el contingut, o continguts, crec que per no embolicar-ho cal tenir
present només allò en el què l’anonimat afecti a coses com la
comprensió, les referències, la contextualització.
De moment
només voldria afegir un detall. L’altre vegada que vaig trobar-me amb
comentaris anònims al bloc, em provocà una aturada de dos o tres dies.
Aturada perquè creia que havia de donar alguna explicació extra per a
esborrar-los.
Va estar un barreig de replantejament; i de preocupació per si no ho havia explicat prou al novembre (aquí), o per si es feia necessari explicar-ho reiteradament, cada cop que em trobés amb algun.
Al
final afegeixo uns comentaris que esborro després. I, segueixo amb
problemes plantejats; però pesa més el record que vull dedicar als
periodistes i altres persones que no accepten les amenaces d’anonimat.
O la forma de com contiuar mantenint el castellà com a llengua principal estructural del país hereva d’una situació imposada.
I com continuar de fet o a la pràctica el genocidi lingüístic del català com llengua pròpia del país.
És utilitzar el català com a llengua pròpia i vehicular del país.
I deixar les altres per les capacitats poliglotes de la ciutadania.
I així ens evitariem audiències, més audiències i Audiències.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el què no ho entenga, què ho esborr-hi.
Però sempre n’hi haruà qui prefereix els fantasmes.
Els anonims no famosos en quant ha la voluntat del reconeiximent public.
I els anonim famosos en quant ha què tenen un reconeiximent public, però què volen expressar-se sense embuts o hostatges d’una situació què cal treure a la llum sense fer-ne publicitat de la seva persona.
Hola. Suposo que et refereixes als comentaris anònims que et fan al teu bloc. Penso que molts ho fan per simple mandra de posar un nom. A mi no m’he n’han fet cap d’insultant, però si m’en fan algun l’esborraré. El teu bloc es teu, i tens dret a esborrar tot el que no t’agradi. Mes greu encara, es quan mes que un insult,es una amenaça. Llavors, si que es preocupant.
Segueix escrivint i no facis cas a qui no t’agradi. Estic segur que som molts els que et llegim.
Endavant i fins aviat.
Per altra banda preferiria que el vot democratic fora public abans que secret o anonim.
Benvolguda Sílvia: he reobert el blog i hi he posat un enllaç cap el teu blog, amb le teu permís.. ;).
Per una altra banda, i sobre el tema dels controls a la xarxa, hi he escrit recentment aquests dos post’s (dues parts pel mateix tema) que potser et pot interessar de llegir, en una barreja de realitat i ciència-ficció:
http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/01/ciber-resistncia-i.html
http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/01/ciber-resistncia-i-ii.html
Ens llegim!