Revisitació -després de 20 anys!- del gran clàssic rodoredià-, i, coses que tenen els clàssics de debò, descoberta de les Rodoredes que hi pouen, de detalls, matisos, alens, d’una capacitat suggeridora inesgotable (…) Dura crònica de la inviable “República dels treballadors”, d’una Catalunya digna i lliure i moderna, també d’una postguerra crua, nua, de pura
Estimo molts tots els meus llibres. Són com filles, no en fas cap diferència, te les estimes totes per igual. Les defenses i acotxes mentre creixen, i quan es fan grans, i poden enlairar-se i volar, les deixes que hi facin la seva. M’estimo, doncs, tots, per igual, els meus llibres. Però n’hi ha dos
Estem davant d’una obra notable, ben important. D’una eterna picabaralla, rivalitat, d’una topada de caràcters, d’una franca i intensa amistat entre escriptors, entre editor i escriptor. Són un aplec de cartes on es calibra la dimensió gegantina d’ambdós personatges (…) Gràcies a les cartes coneixerem com Rodoreda troba editor, els seus dubtes, delits, encaparraments; el
“- L’amor em fa fàstic! Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat i, sense voler, va tancar el reixat d’una revolada. A dalt de tot, entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886… Es deia Aloma perquè un oncle de la seva mare
A l’entorn d’un nombre petit d’eixos, l’autora confegeix una magnífica aproximació a la persona i l’obra del nostre primer novel·lista (…) Carme Arnau, coneguda crítica literària, il·lumina la vida i personalitat de l’autora barcelonina, a través dels seus textos. Textos dels quals n’extreu elements per ajudar a identificar temes, obsessions, delits, filosofia de vida, de
Onze contes que expressen el mestratge del millor novel·lista català del segle XX també en aquest camp, novel.la a banda (…) . Ada Liz Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven. Pocs. Massa pocs per al seu desig insatisfet de soledats i silencis. . En una nit obscura Per què sóc en aquesta cambra?
A.- “Estic lluitant amb ‘La mort i la Primavera’ com si m’hi anés la vida” –Mercè Rodoreda a Joan Sales, 15 de juny de 1962- (…) B.- “La mort i la Primavera em va seduir tot d’una. De seguida em van venir al cap els treballs de Robert Flaherty, de Murnau o fins i tot
“Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa, abella furiosa de sa mel” (Mercè Rodoreda) (…) París. 1946. La Rodoreda sobreviu cosint a domicili. Hi escriu poesia. No pot pas escriure novel·la. No. Però només vol fer novel·la. Temps al temps. . Collage i novel·la. En aquesta exposició inesperada d’una Rodoreda pintora, se’ns presenten tot d’aiguades
“Jo estimava les galtes fresques, les gropes turgents, la mel dels pits, les cuixes de color d’aurora, els peus de neu i de nacre… Els llibres que donen saviesa, les postes incendiades des dels meus finestrals, la claror perlada de l’astre de la nit” (…) Després d’uns anys, retorn, bo i aprofitant la celebració, al
“Calla, pobreta, calla. Deixà el portamonedes a terra, sobre l’herba. Era un portamonedes molt vell, molt brut. El full de níquel que cobria la tanca havia anat caient escrostonat i el llautó deixava olor de metall als dits “ (…) Divendres 8 de juny. L’infant començà a xuclar amb avidesa i de mica en mica