A.- “Estic lluitant amb ‘La mort i la Primavera’ com si m’hi anés la vida” –Mercè Rodoreda a Joan Sales, 15 de juny de 1962- (…)
B.- “La mort i la Primavera em va seduir tot d’una. De seguida em van venir al cap els treballs de Robert Flaherty, de Murnau o fins i tot de l’Eisenstein de ¡Qué viva México!, pel.lícules mig documentals que incorporaven al discurs objectivitat i fascinació a parts iguals. Aquella mirada havia de ser la nostra. Una mirada extasiada davant una realitat exòtica, però implicada en temes que encara avui ens afecten a tots” –Agustí Villaronga, text de treball per al film, 1989-.
C.- Actors
Personatges:
Noi. A designar.
Madrastra. Victoria Abril.
Ferrer. Casto Sendra “Cassen”
Home garrot. Gunther Meisner
D.- “Rodoreda ho resumeix molt bé. Una novel·la ‘es fa amb una quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i resurreccions de l’ànima, amb exaltacions i desenganys, amb reserves de memòries involuntàries… tota una alquímia”… que, a nosaltres, ens va dur al fracàs. No me’n penedeixo. Sempre he pensat que és el projecte més bonic que he tingut a les mans.
I E.- Guions. Cartes. Textos. Fotografies. Objectes. I bocins d’aquest film no enllestit, incomplet, sense productors ni estrena; imatges hipnòtiques, rosselinianes-pasolinianes-murnauenques… en aquesta bella i excepcional exposició.
Quin film no ens hem perdut, país petit i garrepa, de vol gallinaci.
. La mort i la primavera. Rodoreda per Villaronga. La Virreina. Barcelona. Fins el 3 de maig de 2009.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!