Pere Meroño

“Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa, abella furiosa de sa mel” (Mercè Rodoreda) (…)

París. 1946. La Rodoreda sobreviu cosint a domicili. Hi escriu poesia. No pot pas escriure novel·la. No. Però només vol fer novel·la. Temps al temps.

. Collage i novel·la. 

En aquesta exposició inesperada d’una Rodoreda pintora, se’ns presenten tot d’aiguades i aquarel·les.

Abstracció. Éssers rars. Isolats. Perplexes. Gairebé monstres. Orfes. Impassibles. D’ulls a voltes esbatanats. Apunts de figures i rostres.

. El París de l’època 

Personatges grotescos. Fins i tot una mena ET, quasi-pierrots.

Se sap que la Rodoreda sovinteja el Louvre i les galeries del voltant. I que tria la pintura com a mitjà d’expressió. També per fer-ne un xicotet de calaix. 

. Klee, Kandinski, Miró, Dubuffet

Poca broma, la Rodoreda apunta maneres dels autors citats en aquest apartat de l’exposició. Amb colors vius. Rotunds. Ara, suaus, ara, forts. En pren bona nota de l’art brut de Dubuffet. 

. Estil i un món

“Ja tinc estil i un món” que diu la valenta i ambiciosa, i gegantina, escriptora. Any 1953. 

Amb el que hi guanya cosint i pintant, la Mercè envia diners al fill i la mare, a Barcelona.

Subratllar l’abundor de formes geomètriques que habiten la pintura rodoreriana. La semblança de figures i formes mironianes. Pintades amb gust i traça. Abocant-hi tot allò que li ha deixat, de pòsit, la derrota de la Guerra i la Revolució de 1936-1939, l’exili, el país sota la bota del feixisme. 

1954. Mercè Rodoreda es trasllada a Ginebra, Suïssa, i comença a escriure, de valent, novel·la, novel·la i novel·la.

. L’altra Rodoreda. Pintures & Collages. La Pedrera. Comissariada per l’escriptora Mercè Ibarz. Fundació Caixa Catalunya. Barcelona. Fins l’1 de febrer de 2009. 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Vídeo

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!