(Mario, Salamanca) Ciutat històrica plena d’estudiants i jubilats que passegen gossos petits, bona gent, bon menjar i bon humor, que arriba fins i tot a imaginar nous noms pels carrers… no fos cas de que algú se n’oblidés… Per cert, que sento parlar català al que segurament ja és un lloc de pelegrinatge obligat pels
Mario (Potosí, Bolívia) Fa molt de temps un home estava reclòs a l’atapeïda presó de Cadis quan li va arribar una alliberadora notícia: l’enviaven a Amèrica a colonitzar les noves terres de la Corona. Va arribar al Perú, on ràpidament va passar de pres a la categoria de "nacido en la madre patria". Allà va
Mario (Purmamarca, Argentina) Porto ja uns quants dies esperant que obrin el pas de Jama per passar a Xile. A més de carregar-me de paciencia, aquest imprevist m’ha portat a coneixer racons on potser no hi hagués anat a parar. Iruya, un d’ells. Un poble bastant incomunicat i encaixonat en un congost, que no ven
Mario (Humahuaca, Argentina) La classe d’Argentina hauria de ser obligatòria en l’última assignatura del darrer any d’Econòmiques. Recordo de la carrera les teories de que si baixa el tipus d’interès (el real, descomptant la inflació) puja el consum i baixa l’estalvi, s’estimula la "plena ocupació" fins a "l’atur estructural". Supòsits i més supòsits i un
Mario (Salta, Argentina) Estic a l’Argentina andina, la indígena que mastega coca, aquesta que sembla que no existeixi i és que no és blanca, a terra de frontera entre Xile i Bolívia. La ciutat és a vessar de gent, vénen a celebrar el "Señor y la Virgen del Milagro" i les esglésies i carrers rebossen.