Mario (Salta, Argentina) Estic a l’Argentina andina, la indígena que mastega coca, aquesta que sembla que no existeixi i és que no és blanca, a terra de frontera entre Xile i Bolívia. La ciutat és a vessar de gent, vénen a celebrar el "Señor y la Virgen del Milagro" i les esglésies i carrers rebossen.
Quan visito un lloc, de seguida penso si és l’últim cop que hi sóc. Mai se sap, és clar, però de seguida penso si hi tornaria o no. Si és que no, no vol dir que no valgui la pena haver-hi anat, és més qüestió de si ho veig com un lloc viu o com una foto estàtica. Per exemple, les catarates d’Iguazú: són espectaculars i em va fer bon dia, doncs vistes. Com deia un company de viatge: "a no ser que un terratrèmol desvii el riu i valgui la pena anar a veure els forats enormes que haurà deixat". El mateix amb el Machu Picchu: brutal i imperdonable no anar-hi si passes per allà, però no crec que les pedres es moguin de lloc. La regió de Salta, en canvi, és viva…
És viva per la gent, pels pobles, per la vida als carrers i per les mil excursions inesgotables que pots fer per aquí. Semblant em passa amb Buenos Aires, ciutat viva i efervescent, apassionada.. no descartaria tornar més endavant a un lloc o a l’altre.
És viva per la gent, pels carrers plens, pel diari ple de notícies, per com expressen la seva fe, perquè està plena de nens corrent, rient, també perquè és plena de gent que la visita, per les converses d’autobús…Em sembla que el que hi ha al darrera són les persones, els pobles, que tornen la terra viva. Potser també les estacions.. nó seria el mateix veure la Patagònia a l’hivern que a l’estiu, com no és el mateix fer el Puigmal a l’hivern que a l’estiu, clar que els ritmes de la gent també canvia amb les estacions, o sigui que doble estímul.
A Salta m’hi podria estar ben bé 2 setmanes, i em quedaria amb la sensació d’haver-ne fet un petit tast, però també són tants els llocs de l’Argentina que em deixo.. però cal seguir el camí. D’aquí, sortiré cap a Xile, pobles miners al desert d’Atacama… ja intueixo que és un lloc ben viu, encara que la vida no hi hagi canviat en els darrers 150 anys… jo intentaré acostar-m’hi durant 2 setmanes llargues en un poble de 400 habitants.. a veure què tal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!