Mario (Humahuaca, Argentina) La classe d’Argentina hauria de ser obligatòria en l’última assignatura del darrer any d’Econòmiques. Recordo de la carrera les teories de que si baixa el tipus d’interès (el real, descomptant la inflació) puja el consum i baixa l’estalvi, s’estimula la "plena ocupació" fins a "l’atur estructural". Supòsits i més supòsits i un eufemisme darrera l’altre (estructural per qui??). No deia res de què passa quan no hi ha estalvi perquè ha quedat congelat en comptes que no es poden tocar, o quan una llei li treu un 30% d’un dia a l’altre. I quin consum augmenta, si no arribes a pagar allò més bàsic i és impossible estalviar res de res? I amb això augmenten els pobres (que com que no són productius, no compten), i ara sí, augmenta la delinqüència, i augmenta la por, i tots ens armem o ens blindem. "Combate la pobreza: cómete a un pobre!" deia una pintada en un carrer. Sí, millorarien les estadístiques, i més d’un alleujeria la gana.
Keynes ens deia que és llavors quan ha d’entrar l’Estat en l’economia, però no crec que pensés en un Estat com el de l’Argentina recent,que va canviar 5 cops de govern en 2 mesos. O que està lligat de mans i peus ja que són mínims els impostos que recapta, i és que els diners argentins s’en van contínuament de vacances a llocs com Suïssa, l’Uruguay i segur que també n’hi ha alguns gaudint del "País dels Pirineus", on país que reclama alguna cosa se li respon: "ho sento, aquí tenim secret bancari".
Altres diuen que és que s’hauria d’invertir en "capital humà". A l’Argentina la gent està molt ben formada i esta ple de bons professionals que contemplen incrèduls com les empreses s’en van. I veuen com Repsol acudia a les rebaixes mundials amb els ulls brillants tot veient el cartell de "Remate total" i es quedava amb YPF. Telefònica cuinava plats semblants i fins i tot Iberia, en un dels moments on es penjava la medalla d’empresa molt mal gestionada, comprava Aerolineas Argentinas a preu de ganga. Fins i tot, Aigües de Barcelona, que mai acaba la set, ara està negociant entrar a Aguas Argentinas. I això en un Estat com l’espanyol, que és petit al costat dels grans actors mundials.
El camp argentí avui és ric, perquè guanya en dòlars (eh? quin sentit té això), trencant la dinàmica general del camp llatinoamericà. Un pagès i ramader em comentava que avui al camp amb menys de 20 ha i mínim de 1000 vaques no fas res (no sé si les xifres són gaire reals, però és refexe del pa que s’hi dóna).La moneda balla tango i els argentins observen des de la primera graderia un partit sense àrbitre on ningú entén les regles de joc i a sobre, t’esquitxen.
I encara recorrem a l’economia perquè ens ho expliqui o a grans organismes perquè hi posin solució… En fi, com deia algú: l’astrologia es va inventar perquè l’economia semblés una ciència exacte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!