He llegit el llibre de Montserrat Roig Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen! que va guanyar el premi Víctor Català el 1970.És un llibre de contes força curiosos, escrits en primera persona, i ambientats en diferents èpoques. La veritat és que els he trobat difícils d’entendre, almenys alguns d’ells. En
RecerCat és el nou dipòsit digital de documents inèdits provinents de la comunitat universitària i d’investigació a Catalunya. Els seus objectius són donar més visibilitat als investigadors/es i a les seves institucions, oferir accés obert a aquests documents (que a més de ser d’accés gratuït també estan en règim de llicències Creative Commons) i contribuir
LA CANÇÓ DEL CANSAT A Joan Fuster Em va tocar tocant Mediterrani. Per barret Pirineus, i una llesqueta. Per sabata Oriola d’estranquis. I per cor duc a Alcoi, la terreta. Per senyera, senyors, quatre barres. Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà. Queda clara, per tant, per
Carlos Ruiz Zafón. L’ombra del vent; traducció de Josep Pelfort. Barcelona: Planeta [N’hi ha moltes edicions!] Finalment he pogut llegir l’exemplar de l’ombra del vent de la biblioteca on treballo, perquè sempre tenia llista d’espera. I no m’ha decebut gens. La considero una novel·la genial. L’he llegida en la seva traducció al català, però quan
… "la família, on la dona i els fills són els esclaus de l’home. L’esclavitud dins la família, tot i que latent i molt rudimentària, és la primera propietat que, per cert, ací correspon perfectament a la definició dels economistes moderns, segons la qual consisteix en la disposició de la força de treball d’altri" Aprofitant
Ja ho sabeu, compreu i llegiu el Jonc, però d’aquest llibre, millor prescindir-ne… Gent que pogueu llegir això: aquesta nit he acabat el libre Somnis i assassins, de la Malika Mokeddem. No dubto de la qualitat de l’original, però la traducció catalana del Jonc és ilegible! L’he acabat perquè estic de vacances i m’ha picat
A la imatge l’autor Jordi Sierra i Fabra "no hi crec , en aquest país […]; crec en nosaltres, en Catalunya, però no pas en Espanya i en el seu mite arcaic, les restes de l’Imperi que va ser i no tornarà a ser. Espanya no existeix: és una imposició. Tard o d’hora hi haurà