El Pètal
14 de maig de 2008
0 comentaris
EL PÈTAL Cal ser optimista Trobo un pètalmarcit entre els fullsd’un llibre Però l’optimisme a ultrançaporta a les desil·lusions Joan Brossa
EL PÈTAL Cal ser optimista Trobo un pètalmarcit entre els fullsd’un llibre Però l’optimisme a ultrançaporta a les desil·lusions Joan Brossa
Què significa tot aquest desvari?Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes,càrregues, topades, cops de peu a la canyella,travetes i caigudes només pel propòsit limitade fer passar una bola esfèrica de gomaentre tres pals que aguanten una xarxa! JOAN BROSSA
Un poema triat a l’atzar d’un llibre retornat a la biblioteca: INSTANT Hi ha instants, breus i càlids, en què una lucidesa transparent com el vidre de l’aire, et clivella la pell i les cèl·lules amb carícies de música, aigua tèbia i sagnant. Pensaments com cristalls, aleshores, reflecteixen la història o l’oblit dels objectes, et
CANÇÓ A MAHALTA (Màrius Torres) Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el
En sus 10 mandamientos, Dios olvidó mencionar a la naturaleza. Entre las órdenes que nos envió desde el monte Sinaí, el Señor hubiera podido agregar, pongamos por caso: "Honrarás a la naturaleza de la que formas parte". Pero no se le ocurrió.Hace cinco siglos, cuando América fue apresada por el mercado mundial, la civilización invasora
FALCONES, Ildefonso. L’Església del Mar. Barcelona: Rosa dels vents, 2006. Efectivament és un bon llibre, molt ben escrit i documentat. Recorda molt la gran obra "Els pilars de la terra" de Ken Follet, transportat al nostre país. Potser no arriba al nivell d’aquesta obra mestra, però aquesta circumstància està més que superada pel fet que
Aquí teniu un article interessant: Roberto Santos, ¿Por qué nos gastamos tanto dinero en software?, 2003, <http://www.hispalinux.es/informes/porque_nos_gastamos_tanto_dinero_en_software.html>. [Consulta: febrer de 2007].
Ja podeu llegir el llibre Programari lliure, societat lliure , un recull d’articles de Richard M. Stallman, en català. A veure si me’l puc llegir en breu perquè promet!
M’acabo de llegir aquest mític llibre de Ken Follet, que era un tema que tenia pendent de feia molt temps. Les seves més de mil pàgines em feien un cert respecte, tot cal dir-ho. I la veritat és que no m’ha decebut gens. Malgrat sigui tan llarg es llegeix de forma molt planera. La trama
Fantàstica crítica de George Orwell a l’estalinisme utilitzant la metàfora d’una granja on hi ha una revolució dels animals que hi habiten per treure el poder al dèspota humà. El fet d’usar la metàfora en qüestió li permet de vegades dir coses més clares que si fes una crítica històrica als personatges reals. I també
DIVISA L’estel d’un esguard i el d’una senyera, la guerra i l’amar: la sal de la terra. Al llavi una flor i l’espasa ferma. Joan Salvat Papasseit
He acabat de llegir Joc de Miralls, de la Carme Riera. La lectura se m’ha fet una mica pesada, especialment al principi, però cap al mig del llibre la cosa s’ha animat amb més acció i s’ha fet més distret. Tot i que el llenguatge és més aviat ferragós. El que sí que té és
Jordi Sierra i Fabra, Les veus de Mart. Col·lecció El Corsari.La Galera. Barcelona, 2004. Les veus de Mart és una novel·la fàcil de llegir, que enganxa, al més pur estil futurista tipus Issac Asimov, que m’ha agradat força. Planteja alguns dels problemes de sempre, com ara què és allò que ens fa humans, què és
El projecte Open Library ha sigut creat per Internet Archive, i vol donar accés a col·leccions de llibres d’arreu del món mitjançant el web i de forma gratuïta. Els llibres són escanejats per a poder-los llegir de forma fàcil, i si són de domini públic també es poden baixar i imprimir lliurement.
Massimo Carloto. La vida fugint. Barcelona: La Campana, 2003. Excepcional llibre de memòries d’un comunista italià que li van encolomar un assassinat i va haver de passar a la clandestinitat. Tot i que pot semblar un drama, té una ironia esplèndida, i explica de forma mé que planera la vida quotidiana de les comunitats de