He llegit el llibre de Montserrat Roig Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen! que va guanyar el premi Víctor Català el 1970.
És un llibre de contes força curiosos, escrits en primera persona, i ambientats en diferents èpoques. La veritat és que els he trobat difícils d’entendre, almenys alguns d’ells. En part perquè parlen de situacions històriques que jo no conec i es donen per suposades. Malgrat tot, és un llibre que enganxa, et submergeix en la situació d’un personatge en un moment donat, els seus pensaments, els seus sentiments. La majoria de personatges són femenins. I sembla que un dels fils argumentals dels contes sigui criticar la situació de les dones que no s’han atrevit a lluitar per allò que volien, que han viscut encotillades per l’educació i el control social. Així doncs, és un llibre de contes que tot i no entendre’ls gaire no se m’han fet pesats de llegir, en part gràcies al llenguatge variat que s’adapta a l’argot de cada un dels personatges que protagonitzen els contes.
A la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona en podeu trobar força exemplars.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!