Personalment, no m’agrada aquesta cançó però la penjo perquè avui he decidit posar-me a editar els textos que el Yago tenia penjats al seu blog. Quan ell va morir els va guardar la Mar i el Marc per encàrrec meu per no perdre’ls, sense cap objectiu en concret, més enllà de la seva neteja. És un projecte que en un temps prudencial podria acabar en llibre o en no res més que llegir-los, anotar-los, editar-los i netejar el llegat textual de l’amic absent. En tot cas, llegir-lo m’ha fet riure sobretot.
Avui he decidit moltes coses, sense cap mena de dubte i aquesta, arribi a on arribi, és segurament la que més ganes em fa, junt amb la masterització del disc de Llunàtics que vam gravar i mesclar fa dos any i de què ja parlaré.
El Yago escoltava aquesta cançó una nit de sant Joan del 2007, un dia en què deia:
‘El viento en la isla’
Torno a estar una mica arrugadet (res de l’altre món), una mica cansat, i me’n recordo d’una cançó que, amb la companyia adient, era com un amagatall. Més del Neruda i l’Olga Manzano i el Manuel Picón. A veure si us agrada: “El viento en la isla”.
[Diumenge, 24 de juny de 2007]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!