Buscant i remenant al iutub hi he trobat això. És d’aquelles constatacions que no fan falta però que asseguren que les paraules i els pensaments que tens (que el Puntí és segurament un dels genis musicals més grans dels Països Catalans en els darrers deu anys) no són desencertats.
Amb Llunàtics vam tocar uns quants cops amb Pixamandúrries i vam coincidir plenament en la part musical amb el seu disc (casset) “L’any dels gossos”. No sé què se’n deu haver fet d’ells però recordo que amb el guitarra ens vam trobar a Chiapas, en zona zapatista.
Demà dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrarà a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona l’Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (el Catllar, 1909; Tarragona, 1993). Durant l’acte, es presentarà “Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, publicat per Arola
Trobada casual de dos examants En una ciutat llunyana Clandestinitat i resistència anti-feixista Ambdós furgant en cicatrius encara obertes En l’amor impossible Emocions que fereixen Sentiments enfrontats Tot era gris i tu, no obstant, de blau Hi ha un dolor en el passat Tu ets la cançó “El temps passarà” No, no és Casablanca, Perquè
Aquest sol que menstrua no es vol pondre.Mira la folla roja com rebutjael llençol de muntanya que l’acotxa.Un altre dia exagerat. Un altredia se’t mor cregut que el seu colorno tornarà mai més, no tornaràcom la sang que es podreix. Eixuga llum,llença cotons de núvols, renta’t, gira’t,beu el més límpid gin de lluna i mar.
L’Auditori de Barcelona va acollir la festa de presentació de les Musiquetes per la Bressola. Es tracta d’una iniciativa de suport a les escoles catalanoparlants i laiques de la Catalunya del Nord, a l’Estat francès, que ha esdevingut un aplec de músics i cantants units al voltant de cançons infantils magníficament interpretades i revisitades. Una
Tot i que ja fa molt temps, alguns temes de Kortatu ressonen encara amb força, tot i que aquest precisament no era el més “popular”.
Aquest mes m’he comprat el “Rock de Luxe”, una revista que feia temps que ni fullejava, no sé per què. Fa anys me’n vaig fer subscriptor i bona part de la música que escolto i he escoltat la vaig conèixer allà. En aquest número que he comprat al quiosc, hi havia una entrevista amb Miquel
A l’Aeroport de Palma, la Guardia Civil ha pegat un noi perquè parlava en català. Si aquesta fos una norma, que no ho és, a la majoria de catalanoparlants, fossin del territori que fossin, no els podrien pegar perquè automàticament es passarien al castellà tal com fan avui de forma majoritària. Diuen que ho fan
Viscut sempre com un constant passeig pels límits, el rocanrol surfer i d’ultratomba era, per a The Cramps, quelcom més que una banda sonora per tenir posada a cal dentista o a la botiga de perfumeria mentre les dependentes es fan les ungles. La seva era una estètica que aprofitava qualsevol de les desferres del
Enmig de l’estiu, algunes notícies sobre la comunicació i sobre la llengua alegren els dies de calor i suor. Compro l’Avui i em trobo que dediquen una sèrie d’articles als confins de la llengua. I si els articles sols ja són prou interessants, aquests van acompanyats per reportatges que es poden veure al seu web.
Ha mort William Borsay, que ningú no coneixia amb aquest nom sinó amb el que és el seu nom artístic: Willy DeVille. Deixa un llegat musical magnífic per al rocanrol, a banda d’alguns èxits destacats (com “Demasiado corazón” o la seva versió de “Hey Joe”) que no m’interessen tant com la seva actitud artística de
Aquesta cultura que patim, gaudim i sobretot tenim és tan punyetera que no segueix lògica possible. I segurament la lògica no és necessària de cap de les maneres. Els ordenadors i prudents que tot ho volen medir, enregistrar, comptar, controlar i apamar resulten patètics quan la desmesura fa acte de presència. I la desmesura és
Des de fa uns dies, el periodista de Vilaweb Andreu Barnils publica en aquest diari digital una sèrie de cròniques que sota el nom de “L’Amèrica de l’Obama” retraten diversos aspectes d’aquest país immens que marca bona part de les vides de la major part dels humans. M’hi he enganxat, tant per la seva visió
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 El passat 14 de juliol, la Casa Amatller de Barcelona va ser l’escenari de la presentació del llibre “Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs al Serret Blog”. Al llibre s’hi inclouen alguns poemes meus que les i els qui llegiu aquest bloc ja coneixeu perquè han estat