Prendre la paraula
jordimartifont
31 d'agost de 2009
1 comentari
Lux Interior i The Cramps, brutícia rocanrolera
Viscut sempre com un constant passeig pels límits, el rocanrol surfer i d’ultratomba era, per a The Cramps, quelcom més que una banda sonora per tenir posada a cal dentista o a la botiga de perfumeria mentre les dependentes es fan les ungles. La seva era una estètica que aprofitava qualsevol de les desferres del capitalisme i de la societat de consum. De la brossa sense reciclar en treien art i ja sabem que aquest és un sistema que en fabrica sense parar, de brossa. Rocanrol reciclat, reaprofitat, sense virtuosismes, hereu tant del surf com del psicobilly o els còmics de zombis, i tot exagerat fins a l’infinit. I escoltar-los o mirar-los era com recórrer un empatx de sèrie B americana i afartar-se després de nata per rematar la feina. Aquest gust per l’exageració i una certa caspa, que Tarantino ha convertit en marca de la casa, amb morts vivents i un gust constant de ranci que acaba fent-se pesat de suportar per als no iniciats, junt amb una violència musical gratuïta en alguns concerts, van convertir la banda nord-americana en un referent absolut entre algunes de les propostes més radicals estèticament parlant de la música popular dels vuitanta i els noranta a Europa i els EUA.
A l’abril d’aquest any va morir Lux Interior, el seu cantant, i com gairebé sempre la seva música a poc a poc s’anirà desdibuixant. Amb Nick Knox, l’hieràtic bateria, i Poison Ivy pegant cops a la guitarra van arribar a dalt de tot en el munt de fem on es movie.
A l’abril d’aquest any va morir Lux Interior, el seu cantant, i com gairebé sempre la seva música a poc a poc s’anirà desdibuixant. Amb Nick Knox, l’hieràtic bateria, i Poison Ivy pegant cops a la guitarra van arribar a dalt de tot en el munt de fem on es movie.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una gran perdua la de Lux Interior, recordo que fa 3 o 4 anys encara van tocar al festival de Paredes de Coura, a Portugal, amb els Bauhaus i en Morrissey, per als mes joves ja no sera possible veurels.
I com no podia ser d’una altre manera molta de la gent que els recorda i admira, ens en assebentem mig any mes tard al bar fent uns vins a la seva insania… oblidats antiherois de la serie B del rnr; ara Lux Interior ja s’ha unit amb l’Stiv Bators, en Poch, el Sid Vicious i tants altres que no recorda ningu, pero que a la seva manera van sabotejar la cultura de masses, se’n van fotre i van contagiar-nos els seus excessos i perversions.