Prendre la paraula

Aquesta cultura que patim, gaudim i sobretot tenim és tan punyetera que no segueix lògica possible. I segurament la lògica no és necessària de cap de les maneres. Els ordenadors i prudents que tot ho volen medir, enregistrar, comptar, controlar i apamar  resulten patètics quan la desmesura fa acte de presència. I la desmesura és una de les normes de la catalanitat, que no té cap altra definició imprescindible que la llengua. Quan Ramon Llull va escriure la seva obra la filosofia es feia a Europa en llatí. I va ser amb ell que el català va esberlar els edificis de la prudència i va esdevenir immens. L’afirmació no és gratuïta. Si teniu temps per gaudir-ne, mireu-vos “Phantasticus: el cant de Ramon”, una petita meravella sobre un desmesurat foll meravellós.