Aquest dijous, 13 de juny, a les 19.30 h, al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi (c/ Vistabella, 8), presentem Un tren de llegenda, el Xitxarra. És la primera presentació que fem a l’Alcoià, una de les ciutats de les Comarques Centrals Valencianes que van acollir durant vora cent anys el mític tren dels anglesos. Serà una presentació molt especial
Hui hem presentat Un tren de llegenda, el Xitxarra a Almoines. Ha estat una presentació molt bonica, entranyable. I ho ha estat perquè és precisament al parc del trenet d’Almoines on en gran mesura es va gestar el llibre. Encara més, si no haguera conegut de primera mà l’existència d’aquest parc infantil, no se m’haguera
El diumenge 9 de juny, a les 12 h, al parc del trenet d’Almoines, presentem Un tren de llegenda, el Xitxarra. És la primera presentació que fem a un poble de la Safor, un dels que van acollir durant vora cent anys el mític tren dels anglesos. Serà una presentació molt especial perquè l’Associació Tren
DIJOUS, 30 DE MAIG 20:00 H: AL CASAL JAUME I D’ELX PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT” Vicent Andrés Estelles (dibuixos de Miquel Àngel Díez). Editorial Andana. Tria i introducció de Juli Capilla i Fuentes. Presenta i modera l’acte Josep Joaquím Perucho i Tormo (membre de la Junta del Casal Jaume I d’Elx) La poesia
Aquest divendres presentem Un tren de llegenda, el Xitxarra, a Ibi (La Foia de Castalla – l’Alcoià). És una presentació especial perquè comptaré amb tres persones importantíssimes del món editorial: Rafa Garrido, educador i contacontes, Luis Casado, llibrer de la llibreria Plumier, i l’editora Núria Sendra. Vaig conèixer a Rafa l’any passat en un taller de
A classe hem treballat un llibre preciós: Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, de William Joyce. És un títol que ha publicat Andana editorial, un segell que, a pesar de la seua joventut, està traient títols i propostes editorials interessantíssims. Té molt de mèrit que una editorial tan petita i amb tan pocs
La presentació a València el diumenge passat d’Un tren de llegenda, el Xitxarra va ser fantàstica. València sempre m’és favorable, tot cal dir-ho. I més encara si tenim en compte que hi tinc la família i els amics de tota la vida. Va ser molt gratificant per a mi que vinguera tanta gent a la
Mar matinal El cel d’avui s’estén amb una freda glòria de puresa implacable. Res destorba o consola. L’atmosfera és un mar, un avatar de mar, i els éssers i les coses s’arrapen al seu fons, gràvids, davall la llum d’aquesta il·limitada transparència impassible. Només si els ulls sostenen la pesantor de
Passe un matí amb Antoni Prats, a la Xara. Sa casa, situada al bell mig de la Marina Alta, equidistant als pobles de Pedreguer, Gata, Ondara i Dénia. La Marina Alta és un lloc de privilegi, on mariden amb plena harmonia la natura i la cultura nostra. Parlem de llibres, de revistes, de literatura. Em
El proppassat divendres vam presentar La vida contada a un nen del veïnat a Guardamar de la Safor. La sala estava plena, de gom a gom. La difusió de l’acte, a càrrec de Jose Miguel, n’havia estat molt conscienciosa i la gent del poble –però també alguns amics d’Oliva, de Daimús, de Rafelcofer, de Bellreguard…–
Un país de llibre és un programa patrocinat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i produït per Barret i l’Associació d’Editors del País Valencià. Una iniciativa audiovisual de caràcter cultural, fresca i atractiva, divertida i agosarada: necessària per a un món tan precari com és l’editorial. Val a dir que el presentador del programa, l’Eugeni
“Julián sap totes les paraules!”, em diuen, admirats, els alumnes de l’institut on treballe, amb una claredat diàfana. Fet i fet, amb la transparència, entre ingènua i vertadera, amb què solen expressar-se els xiquets. I tenen raó. Julián en sap moltíssimes, de paraules, del seu idioma, el castellà, i d’altres també. I, sobretot, sap combinar-les
He llegit aquests dies el darrer poemari de Joan Margarit. Esplèndid, com sempre. Una vegada més, la poesia en funció de la veritat; o l’honestedat de l’home en funció de la poesia. Versos d’un poeta que recorda, interessedament, i amb afany de sobreviure, allò que ha estat tristesa i alegria, dissort i joia, dolor i
“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. L’aforisme de Fuster no és exagerat, ni vell. Ans al contrari, és rabiosament actual i l’hauríem de tenir molt en compte els que ens dediquem a l’ensenyament, tot considerant el que s’hi pot llegir entre línies. Perquè, es tracta precisament d’això:
Aquest serà el nom del nou blog que inaugure ara mateix: Entre línies. És el tercer que encete. Els dos primers, Va de bo i Adesiara han estat durant molt de temps una finestra oberta al món i als amics, dins dels àmbits de l’esport i de la literatura, i també a qüestions personals sobre