Entre línies (notes de Juli Capilla)

Mar matinal

El cel d’avui s’estén

amb una freda glòria

de puresa implacable.

Res destorba o consola.

L’atmosfera és un mar,

un avatar de mar,

i els éssers i les coses

s’arrapen al seu fons,

gràvids, davall la llum

d’aquesta il·limitada

transparència impassible.

Només si els ulls sostenen

la pesantor de l’aire

sabem que el món és u

mentre mirem amunt,

cap a la superfície.

Abans del vespre

Deixar passar el temps,

sentir com passa,

escoltar-ne el silenci

com un acolliment, com un regal.

No parlar, no pensar,

no incomodar-se,

viure despresament el buit

sense inquietar-lo.

No recordar després

ni tampoc oblidar

ni cercar el sentit

d’aquesta espera.

No esperar res tampoc.

No creure en els miracles

i acceptar-los i prou

quan ve que passen.

Enric Sòria: Arqueologia, Bromera.