“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”. L’aforisme de Fuster no és exagerat, ni vell. Ans al contrari, és rabiosament actual i l’hauríem de tenir molt en compte els que ens dediquem a l’ensenyament, tot considerant el que s’hi pot llegir entre línies. Perquè, es tracta precisament d’això: de llegir entre línies; ço és, de llegir sempre atentament, mirant d’anar més enllà de la lletra impresa, transcendint del tot l’artefacte o el suport –un iPad, un E-book, una tablet, la pantalla de l’ordinador, el llibre de tota la vida…– que ens proporciona una acció tan meravellosa i genuïnament humana com és la de llegir. Aquesta és la veritable interpretació que n’hauríem de fer: de la màxima fusteriana, en particular, i de la lectura, en general.
Llegir entre línies, doncs. O, si ho preferiu, llegir com si la lectura fóra un trampolí des del qual ens projectem a la vida. No com a succedani o substitut, no, sinó com una molt particular manera d’entendre el món, de capir-lo des d’una perspectiva com més vasta i àmplia, millor. Perquè llegir pot ser tan gratificant com l’existència –o més. Encara, pot esdevenir una forma alternativa i complementària, necessària, a una vida per se limitada.
És aquesta dimensió panoràmica de la lectura la que forneix els llibres d’una força insòlita. I és així com la lectura esdevé part indestriable de la vida. L’experiència a les aules ho palesa. Els professionals i els pedagogs ho comprovem cada dia, in situ. Els avantatges de la lectura són evidents: els cognitius i aptitudinals són només la punta de l’iceberg d’un reguitzell de beneficis quasi innombrables. Amb la lectura, els infants i joves aprenen a veure el món d’una altra manera. Des de la ficció, veuen com funciona la realitat i, alhora, assumeixen certs valors ètics que ajuden a bastir una societat més humana i solidària, respectuosa i tolerant, reflactària al dogmatisme i amatent de la diversitat, bel·ligerant amb els prejudicis i la desraó; sense bandejar mai l’esperit crític dels joves lectors.
Fa dècades que els ensenyants maldem per una concepció versàtil i multidisciplinar de la lectura. Una concepció que estimula també valors aparentment intangibles, però del tot escaients, com ara el de la imaginació (que té també, cal dir-ho, una dimensió comercial no gens menyspreable). El poder de la lectura és enorme. Llegir és, a més d’un mètode d’aprenentatge i d’una font de riquesa personal, una eina de treball, una pragmàtica.
A classe llegim i rellegim amb els alumnes. Resolem dubtes a propòsit d’un text: el vocabulari, els passatges que en resulten més tèrbols, els detalls de l’enciclopèdia personal i col·lectiva, la trama, els personatges, l’argument… Esbrossem la pàgina com si fóra un camp verge que cal esporgar a consciència per fer que hi arrelen bé les paraules. És així com n’obtenim els fruits cobejats. Llegir a l’aula, en veu alta, és com projectar una pel·lícula sobre la ment dels infants i joves, com un tel vital, gairebé material, palpable, que queda impregnat en la mirada espurnejant del jovent. És d’aquesta manera com, en l’imaginari encara permeable dels xiquets, hi circulen els pirates i les bruixes, els fantasmes i les animetes, els roders i els aventurers, les caputxetes vermelles i els patufets blaus, les princeses encantades i les belles dorments; la Blancaneus, en Simbad, Ali Babà, Gulliver, Dràcula, Frankestein, Peter Pan… com en aquella cançó entranyable d’en Jaume Sisa.
Literatura i vida; o vida i literatura, tant se val. Perquè, “qualsevol dia pot sortir un llibre”.
Nota:
El proppassat 12 de desembre es va donar a conèixer el guanyador del Premi Llegir 2012, convocat per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. El guanyador va ser Manuel Baixauli, amb Resurrecció. El jurat va nomenar finalistes 5 articles més: A la recerca del lector social, presentat per Joan Portell Rifà; Confessions d’una passatgera, de Maite Insa; Entre línies, de Juli Capilla; L’eròtica del paper, de Maria Josep Picó, i Els crítics literaris més implacables, presentat per Esperança Costa. Al premi, s’hi van presentar 91 articles. El jurat estava format pels escriptors, professors i experts en animació lectora Anna Ballester, Joan Borja, Josep Castellano, Adelina España, Enric Lluch i Gonçal López-Pampló.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!