El bloc d'en Roc Fernàndez

Vaig ser dels privilegiats que vaig assitir al concert d’Al Green [web oficial] [Wikipedia] que es feia en el marc del Festival de Jazz de Barcelona. El concert va ser espectacular, Al Grenn va emocionar el públic que va acabar ballant de peu amb peces superconegudes. Era el primer cop que veina a Barcelona però va deixar un bon regust. Només al final del concert que en acabar tothom esperava un bis que no va arribar. Segons he pogut llegir a través d’un comentari al bloc del Festival es veu que Al Green sempre fa el mateix, fa un concert curt i no fa mai visos. Es veu que als EUA fins i tot fa concerts de 35 minuts!. Així i tot us asseguro que va valdre la pena!

Podeu veure la crónica oficial a través del Bloc del Festival una bona inciatica d’aquest any!. Per cert si algú que hi va anar també em llegeix i sap les peces que van tocar i me les pot dir?. Em sonen totes però no sé els títols… Gràcies

Divendres 9 de maig vaig ser dels afortunats que vaig poder viure al Palau de la Música un concert històric. Es tracta del concert de Bobby McFerrin i l’Orfeó Català. Una combinació màgica entre modernitat i tradició. Entre allò universal i allò local però en clau musical. A banda de l’espectacularitat de Bobby McFerrin, que sense emprar cap instrument és capaç d’interpretar peces d’un riquesa brutal, la interactivitat amb el públic i la improvisació constant, van fer del concert tot un espectacle.

Pels que no el conegeu pel nom Bobby McFerrin és el guanyador de deu Grammy i sobretot autor d’un dels èxtis musicals dels darrers temps amb “Don’t worry, be happy”. L’Orfeó Català en canvi, és una institució amb més de cent anys d’història que té un gran prestigi a Catalunya i a Europa.

Ahir vam tenir l’ocasió d’assistir al concert que The Manhattan Transfer que feien a l’Auditori en el marc de Festival de Jazz de Barcelona.

El concert va tenir un final apeoteosic amb les peces més cogudes d’aquest grup que porten més de 40 anys de carrera i que tenen el mèrit de ser el primer grup que guanya un Grammy el mateix any en la categoria de Jazz i de Pop. De fet el concert va ser una exhibició de diferents estils: Jazz, Pop i una mica de Blues.

Ahir vam ser uns dels privilegiats que vam poder anar a veure el concert que féien en Bebo Valdés i en Cucho Valdés Quintet al Teatre Grec. Va ser un concert històric i molt recomanable. Us poso un tast.

Ahir vaig assistir al concert que oferien el grup SFJazz collective en el marc del cicle PalauJazz. Els artistes van experimentar amb peces de Thelonius Monk. Aquest grup de Sant Francisco va fer un concert fantàstic tot i algunes dificultats tècniques que van sorgir amb el so. Van interpretar peces com ?Brilliant Corners?, ?Criss-Cross?, ?Hornin? In? o
?Crepuscule With Nellie?, juntament amb les composicions dels propis
components. Pel que vaig entendre amb el meu poc anglès cada any fan una gira interpretant algun autor, l’any passat ho van fer amb Herbie Hancock i enguany amb Thelonius Monk. Em agradar tant que al final de la funció vaig comprar el disc de la gira.

Us en poso un tast perquè us feu una idea:

Dimarts passat abans del pont vaig assistir amb l?Eva i convidats per l?amic Joan Anton Cararach, al concert de clausura del 38è Festival de Jazz de Barcelona. Es feia a l?auditori de la mà de la Maria Schneider Orchestra. Jo sóc sens dubte un mal aficionat al Jazz, i la música és una de les meves assignatures pendents, així i tot em va agradar molt veure la riquesa i abundància d?instruments que es va arribar a utilitzar en aquest concert. Alguns instruments eren els clàssics del Jazz: el saxo, la trompeta, la bateria, el piano; altres més exòtics com un pal de pluja africà o xiulets imitant diferents tipus d?ocells. Una varietat sorprenent que demostra que amb bons músics quasi tot sona bé. De fet a l?orquestra hi havia dos músics només detinats moure tot aquest desplegament d?instruments inusuals, almenys per a mi. Va ser molt interessant.

El concert, a més, tenia el valor afegit d?estrenar-se a Barcelona tot just quatre dies després de la seva estrena a Viena el mateix dia que es feia el 250 aniversari de la mort de Mozart. I la música de Schneider era inspirada en l?obra d?aquest gran compositor.

Divendres al vespre vam pujar al Festival Castell de Perelada a gaudir d’un concert d’en Caetano Veloso. En la seva presentació al públic em va sobtar que Caetano Veloso va destacar que ell quan venia a Espanya deia que "era català". Ho va justificar dient que el primer que va conèixer va ser Catalunya i que es sentia més proper pel caràcter i la manera de ser nostra. No està malament!

Això contrasta amb el colapse d’aquest cap de setmana a l’Aeroport. Tenia un company de feina que divendres havia d’arribar la seva dona dels Estats Units, i evidentment no va arribar fins dissabte al migdia. Mentrestant el conseller Nadal presentava el Pla d’Infrsatructures amb "l’autopista" de tres carrils que ens vol fer passar pel poble, el país donava de nou una imatge penosa. I el govern i el seu president despareguts i de vacances.

Com pot ser que una vaga il·legal i incontrolada arribi a paralitzar en plena operació sortida de vancances tot l’aeroport del Prat, i a hores d’ara encara és hora que algú del govern faci res?. Estic segur que si qualsevol persona per protestar pel tema més legítim del món es posa al mig de la pista de l’aeroport i se l’emporten pel davant. En canvi, n’hi ha que es poden permetre el luxe de paralitzar mig país, donar una imatge péssima arreu i no passa res. Per no passar encara és hora que surti el conseller de torn a dir o fer algo. Simplement impresentable!.

Per acabar us afegeixo un una de les cançons que va interpretar i que duia per títol Paloma:

Ahir vaig assistir al concert de la vocalista Dianne Reeves al Palau Música Catalana. Aquest concert es va fer en el marc del Festival de Guitarra de Barcelona que organitza l’empresa the project i va ser tot un espectacle. Vaig disfrutar de valent amb la veu d’aquesta vocalista de color que acaba de guanyar el quart peri Grammy com a vocalista de Jazz per Good nigth, and good luck, la banda sonora de la pel·lícula de George Clooney.

Us poso un video clip d’una cançó seva: