Moltes formes d?interpretar Mozart
Dimarts passat abans del pont vaig assistir amb l?Eva i convidats per l?amic Joan Anton Cararach, al concert de clausura del 38è Festival de Jazz de Barcelona. Es feia a l?auditori de la mà de la Maria Schneider Orchestra. Jo sóc sens dubte un mal aficionat al Jazz, i la música és una de les meves assignatures pendents, així i tot em va agradar molt veure la riquesa i abundància d?instruments que es va arribar a utilitzar en aquest concert. Alguns instruments eren els clàssics del Jazz: el saxo, la trompeta, la bateria, el piano; altres més exòtics com un pal de pluja africà o xiulets imitant diferents tipus d?ocells. Una varietat sorprenent que demostra que amb bons músics quasi tot sona bé. De fet a l?orquestra hi havia dos músics només detinats moure tot aquest desplegament d?instruments inusuals, almenys per a mi. Va ser molt interessant.
El concert, a més, tenia el valor afegit d?estrenar-se a Barcelona tot just quatre dies després de la seva estrena a Viena el mateix dia que es feia el 250 aniversari de la mort de Mozart. I la música de Schneider era inspirada en l?obra d?aquest gran compositor.