última ronda

      SOMNI EN VIA MORTA

Trens que cremen els boscos i les nits.

La solitud naixent d’un vagó trist.

El silenci de tot allò que he vist,

d’una estació derruïda del neguit.

 Recerca de veus en un mapa mut.

 Tren de mitjanit en un son pregon

 d’oblits, bohèmies i la sola virtut

 d’anar lliure fins on acaba el món.

Lluna d’agost, la llum d’un nou parany;

tot arriba quan deixes la foscor.

El tren avança i redobla la por

d’un punt mort a la via del desengany.

 La vida intensa en la reconstrucció

 del mirall trencat que parteix la llum

 damunt del rostre malmès que consum

 el somni a la finestra del vagó.

      Ricard Mirabete (La gran baixada, 2004)
 

          CAMÍ DE FERRO

Camps daurats a l’entorn dels ulls.

Un matí gloriós llaura els prats.

La dignitat serà l’orgull:

pèrdua sense records ingrats.

Vénen estacions, esperances,

fins que el vell tren les perd

en la llunyania de les danses

d’indrets que no han obert.

Ressegueixo el camí de ferro

acompanyant el pas del sol

en la terra erma. I m’aferro

a una pluja, a un ver consol.

     R.Mirabete, La gran baixada (2004)
 

           ESBÓS D’UNA PLUJA

Tinc els ulls ebris, barba fosca brunyida

per la pols dels camps. Tinc les mans com plom.

Atrotinat, sens confins, la fugida

serà l’oreig del vespre quan m’absol.

Vista cansada, el pols se’m dispara.

Com l’espectre fulminant d’un soldat

agonitzo amb la treva d’aigua clara

de la nit inclement del mur glaçat.

Clos en un pou de gel grisós

greus cants faran d’un foll l’esbós.

           Ricard Mirabete, La gran baixada (2004)