Apunts

L’INE ha començat a publicar un nou indicador de l’evolució dels salaris: l’Índex de Preus del Treball (IPT). L’objectiu d’aquest indicador és mesurar l’evolució temporal dels salaris de tal manera que s’exclogui l’efecte de canvis en la composició dels llocs de treball. Fins ara, l’INE només publicava el cost laboral i salarial mitjà per treballador. El següent gràfic mostra la taxa de creixement d’aquest indicador i la del salari mitjà a Catalunya.

En el gràfic es pot veure que el creixement del salari mitjà el 2009 i el 2010 era degut, en gran part, a canvis en la composició dels llocs de treball. La destrucció de feines de baixa remuneració d’aquests anys va fer incrementar el salari mitjà. Per això, mentre que el 2010 aquest va créixer un 4,9%, l’Índex de Preus del Treball, que descompta l’efecte composició, mostrava un creixement de l’1,1%. En canvi, els canvis en la composició van tenir l’efecte contrari el 2014. En aquest any, la taxa de variació de l’IPT va ser 0, mentre que el salari mitjà va disminuir un 1,2%.

L’àmbit poblacional d’aquest índex està format per tots els treballadors per compte d’altri (assalariats) i exclou les persones per qui la seva remuneració no sigui principalment en forma de salari, sinó per comissions o beneficis.  El guany salarial inclou el diner en efectiu i les remuneracions en especie i consisteix en les retribucions abans d’haver practicat les deduccions de les aportacions a la Seguretat Social per compte del treballador o les retencions a compte de l’IRPF. Per al càlcul s’utiliza un índex de Laspeyres encadenat.

Aquests dies Vicent Partal està públicant una sèrie d’articles que mostren que el món no va tan malament com pot semblar a vegades i m’ha fet recordar Gapminder. El fundador de Gapminder és el professor de Salut Internacional Hans Rosling. Aquest professor havia detectat que els alumnes tenien una gran ignorància sobre aquesta matèria i que aquesta ignorància era deguda a les idees preconcebudes que tots tenim sobre els països en desenvolupament. Per aquest motiu va fundar Gapminder amb l’objectiu inicial de crear un software que generés gràfics interactius sobre les tendències globals a nivell econòmic, social i mediambiental. Els gràfics es poden trobar a la web de la fundació. Google va comprar aquest software el 2006 i, actualment, l’explorador de dades públiques de Google utilitza parts d’aquesta tecnologia.

Gapminder s’ha fet especialment conegut pels TED talks de Hans Rosling. En el següent vídeo, ell i el seu fill, Ola Rosling, comenten diversos motius que fan que tinguem una visió tergiversada (i generalment negativa) de la realitat. Una de les raons que apunten és que la premsa exagera els fets inusuals i no destaca suficienment els canvis lents en les tendències…

La taxa d’atur a Catalunya és del 15,95% en el segon trimestre del 2016. Segueix la tendència descendent iniciada el segon trimestre del 2013. Segons l’Enquesta de Població Activa hi ha 603.600 persones a l’atur.

El principal motiu pel qual David Cameron ha acabat convocant un referèndum de sortida de la UE és la immigració, especialment la immigració comunitària. Però, és el percentatge d’immigrants al Regne Unit major que en altres països europeus? Ha incrementat especialment en els darrers anys?

Com es pot veure en el següent gràfic, el percentatge de població estrangera  al Regne Unit no és major que en altres països de la Unió Europea i actualment és del 8%. Sí és cert que ha tingut una evolució creixent, fins i tot en els anys de recessió (2008 i 2009).

Si ens fixem en la població nascuda a l’estranger, l’evolució és similar. En aquest cas, el percentatge del Regne Unit és del 13% i molt semblant al d’Alemanya i Espanya.

Segons les dades de l’oficina d’estadística del Regne Unit, el flux d’immigració va incrementar considerablement des de mitjans dels 90 fins a mitjans dels 2000, però des de llavors s’havia mantingut estable, el 2012 va disminuir i posteriorment ha tornat a augmentar.

Però aquestes dades inclouen immigrants comunitaris i no comunitaris. El següent gràfic mostra l’evolució de la immigració d’aquests dos grups des de 2005 (l’últim tram del gràfic anterior). Veiem que fins 2011 el flux d’immigrants, tan d’un grup com de l’altre, era estable i que la migració comunitària era considerablement menor que la no comunitària. Però a partir de 2012 la immigració comunitària ha incrementat fortament. Els països comunitaris que aporten més immigrants el 2012 i el 2013 són Polònia, Espanya i França. També s’ha de tenir en compte que, la major part dels immigrants per motius laborals són comunitaris (el 61%), mentre que la major part dels immigrants que hi van a estudiar són no comunitaris (el 72%).¹

^{1.ONS. Migration Statistics Quarterly Report: May 2016. Secció 4.}

Alguns països tenen regles fiscals per tal d’evitar dèficits excessius. El cas més conegut és el del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, que originalment limitava el dèficit al 3%.

Són efectives aquestes regles?

Un factor a tenir en compte és que els governs tendeixen a ser excessivament optimistes sobre les previsions de dèficit. A l’hora de dissenyar els pressupostos, els governs tenen previsions esbiaixades a l’alça respecte al creixement econòmic futur. Això implica que “preveuen” uns ingressos fiscals majors i un dèficit menor del que finalment s’acaba produint.

En un estudi per al període 1999-2007, Jeffrey Frankel i Jesse Schreger comparen les previsions dels països de l’euro zona (que poden rebre sancions si no compleixen amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement) amb d’altres països europeus i no europeus. Els autors troben que els països de l’euro zona tenen una probabilitat menor de preveure dèficits per sobre del 3%, tot i que en realitat sobrepassen aquest límit més freqüentment que la resta de països.

En general, considerant tots els països inclosos en l’estudi, calculen un biaix “optimista” en el dèficit del 0,28% del PIB en la previsió a un any, del 0,93% en la previsió a dos anys i de l’1,9% en la previsió a tres anys.

L’ocupació a Catalunya el 2015 va ser de 3.051.000 persones, molt per sota dels 3.559.000 de 2008. Al seu torn, el nivell de 2008 és el màxim assolit a Catalunya des de 1999.

La taxa de variació anual de l’IPC en el mes d’abril és del -0,8%. La taxa anual de la inflació subjacent (l’índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) és de l’1%.

Queden dues regions per comentar: Orient Mitjà, Nord d’Àfrica, Afganistan i Paquistan; i Àfrica Subsahariana. Totes dues regions creixen un 3% anual.

La regió amb menor creixement del món és la Comunitat d’Estats Independents.¹ El 2015 va créixer un  -2,8% i la previsió del FMI pel 2016 és un -1,1%.

Les següents regions amb menor creixement són Amèrica Llatina i Carib (0% tant el 2015 com el 2016) i les Economies avançades (1,9% tant el 2015 com el 2016).

^{1. Per la classificació dels països en regions veure l’Apèndix.}

Quines són les regions del món amb major i menor creixement econòmic?

Segons les Perspectives de l’Economia Mundial del Fons Monetari Internacional (FMI), la taxa de creixement del PIB  en les Economies emergents i en desenvolupament d’Àsia^* serà del 6,4% el 2016 (el 2015 va ser del 6,6%). És la regió amb major creixement del món.

La següent regió amb major creixement és la constituïda per les Economies emergents i en desenvolupament d’Europa, també anomenada Europa central i oriental. La previsió és que creixi un 3,5% el 2016, igual que l’any anterior.

Com a referència, el FMI preveu que l’economia mundial creixi un 3,2% el 2016.

^{* Per la classificació dels països en regions veure l’Apèndix.}