Apunts

El principal motiu pel qual David Cameron ha acabat convocant un referèndum de sortida de la UE és la immigració, especialment la immigració comunitària. Però, és el percentatge d’immigrants al Regne Unit major que en altres països europeus? Ha incrementat especialment en els darrers anys?

Com es pot veure en el següent gràfic, el percentatge de població estrangera  al Regne Unit no és major que en altres països de la Unió Europea i actualment és del 8%. Sí és cert que ha tingut una evolució creixent, fins i tot en els anys de recessió (2008 i 2009).

Si ens fixem en la població nascuda a l’estranger, l’evolució és similar. En aquest cas, el percentatge del Regne Unit és del 13% i molt semblant al d’Alemanya i Espanya.

Segons les dades de l’oficina d’estadística del Regne Unit, el flux d’immigració va incrementar considerablement des de mitjans dels 90 fins a mitjans dels 2000, però des de llavors s’havia mantingut estable, el 2012 va disminuir i posteriorment ha tornat a augmentar.

Però aquestes dades inclouen immigrants comunitaris i no comunitaris. El següent gràfic mostra l’evolució de la immigració d’aquests dos grups des de 2005 (l’últim tram del gràfic anterior). Veiem que fins 2011 el flux d’immigrants, tan d’un grup com de l’altre, era estable i que la migració comunitària era considerablement menor que la no comunitària. Però a partir de 2012 la immigració comunitària ha incrementat fortament. Els països comunitaris que aporten més immigrants el 2012 i el 2013 són Polònia, Espanya i França. També s’ha de tenir en compte que, la major part dels immigrants per motius laborals són comunitaris (el 61%), mentre que la major part dels immigrants que hi van a estudiar són no comunitaris (el 72%).¹

^{1.ONS. Migration Statistics Quarterly Report: May 2016. Secció 4.}

Alguns països tenen regles fiscals per tal d’evitar dèficits excessius. El cas més conegut és el del Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea, que originalment limitava el dèficit al 3%.

Són efectives aquestes regles?

Un factor a tenir en compte és que els governs tendeixen a ser excessivament optimistes sobre les previsions de dèficit. A l’hora de dissenyar els pressupostos, els governs tenen previsions esbiaixades a l’alça respecte al creixement econòmic futur. Això implica que “preveuen” uns ingressos fiscals majors i un dèficit menor del que finalment s’acaba produint.

En un estudi per al període 1999-2007, Jeffrey Frankel i Jesse Schreger comparen les previsions dels països de l’euro zona (que poden rebre sancions si no compleixen amb el Pacte d’Estabilitat i Creixement) amb d’altres països europeus i no europeus. Els autors troben que els països de l’euro zona tenen una probabilitat menor de preveure dèficits per sobre del 3%, tot i que en realitat sobrepassen aquest límit més freqüentment que la resta de països.

En general, considerant tots els països inclosos en l’estudi, calculen un biaix “optimista” en el dèficit del 0,28% del PIB en la previsió a un any, del 0,93% en la previsió a dos anys i de l’1,9% en la previsió a tres anys.