Traïdors, botiflers, imbècils i sectaris, els més suaus. Fills de puta, feixistes, agents secrets i quintocolumnistes, els més atrevits. El carrussel d’insults que rep la CUP des de fa dies és tan divers com agressiu. Prové del sector més dretà i presidencialista de l’independentisme i, per desgràcia, també d’un sector molt transversalista. Tot plegat perquè
Jo els vaig votar, dues o tres vegades. El to del seu discurs em va encisar, ho reconec; jo era jove i la meva formació política era encara molt petita. Em van convèncer amb poques paraules: esquerra, ecologisme i alternativa. Recordo el primer cop que vaig deixar de votar-los: era el 2009, les eleccions europees;
Cues, urnes, paperetes, senyeres i estelades; el poble encès d’il·lusió. Argentona viva i al peu del canó, els sentiments a flor de pell. Un dia fred, fet càlid a cops d’esperança. Era diumenge, 9/11/2014, exactament 1.800 dies després de la primera consulta sobre la independència que es va fer a Argentona, el 13/12/2009. Dos dies
Campanya electoral. On surten els monstres i els herois de cada casa. On se senten les pitjors atrocitats bàrbares i les millors sentències lapidàries. Sense fer-ne gaire cas, a la web de l’Ara em topo amb un titular que esfereeix: García Albiol repta els “bonistes” amb la immigració a renunciar al sou per ajudar als
Avui costa pensar en res que no sigui el somriure inesgotable d’en Jordi. Tinc un record molt clar de la nit del 22 de maig del 2011. Era diumenge i ja teníem els resultats de les eleccions municipals. Els d’Argentona vam baixar a celebrar que havíem aconseguit un regidor a l’ajuntament, però a Mataró es
Estàs molt il·lusionada, estàs molt il·lusionat. Les coses van molt malament però respires il·lusió, per primera vegada un partit majoritari t’ha encomanat un esperit de canvi. Saps que votant l’Artur Mas aquest país farà un pas decisiu cap al seu autogovern i cap a la defensa de la seva cultura i llengua. Votaràs Convergència i
Estem acostumats a una dialèctica molt forçada sobre el sistema de partits d’aquest país. Els conceptes de dreta i esquerra han pres posicions tradicionalment impensables; parlem de quan, fa dècades, les ideologies originals d’esquerra suposaven un projecte de xoc amb el capitalisme i amb la democràcia dels privilegiats. El cert és que vivim en un