pedra picada

Cues, urnes, paperetes, senyeres i estelades; el poble encès d’il·lusió. Argentona viva i al peu del canó, els sentiments a flor de pell. Un dia fred, fet càlid a cops d’esperança. Era diumenge, 9/11/2014, exactament 1.800 dies després de la primera consulta sobre la independència que es va fer a Argentona, el 13/12/2009. Dos dies tan semblants, tan diferents.

Molts i moltes dels que vam viure el somni del 13D ens vam retrobar ahir al 9N, 5 anys després, a l’institut. Vaig veure passar aquells mil vuit-cents dies en els seus ulls enllagrimats, i en les moltes abraçades que vam intercanviar. Entremig, ha passat un hivern dur que comença a convertir-se en la primavera més dolça: vam sembrar una llavor valenta i els primers pètals comencen a florir. El deu de juliol, la cadena humana, la V; episodis anecdòtics d’una lluita gens casual.

I, de sobte, vaig sentir aquestes arrels tan fortes que tenim posades als nostres barris i carrers. Vaig oblidar-me per un moment de l’orgull enorme que sento pel paper madur i valent que han jugat la CUP i l’esquerra independentista aquests últims mesos, del govern i de tots els interessos partidistes, i vaig veure com el poble es governava, amb més força que mai, per sobre de qualsevol jerarquia. I, amb l’empenta, la victòria.

Recordo el vespre del 13D, amb bidons plens de brases a la plaça. En Juli, llavors el president de l’entitat, deia que tots els qui no havien votat no havien dit res. Havíem fet una feina molt ben feta, i havíem recollit 2.507 vots. Cinc anys després, ahir, van votar quasi el doble de persones. Les llàgrimes i emocions contingudes van ser moltes més que el doble. Perquè tot són senyals inequívocs: som un poble valent i hem decidit que guanyarem.