Passi el que passi, deixeu d’insultar-nos

Traïdors, botiflers, imbècils i sectaris, els més suaus. Fills de puta, feixistes, agents secrets i quintocolumnistes, els més atrevits. El carrussel d’insults que rep la CUP des de fa dies és tan divers com agressiu. Prové del sector més dretà i presidencialista de l’independentisme i, per desgràcia, també d’un sector molt transversalista. Tot plegat perquè ha calat l’idea que si el procés no avança és per culpa de la CUP.

Penseu en qui som, en qui hem estat fins ara. Penseu en la gent de la CUP. Penseu en quan ens vam trobar organitzant les consultes als nostres pobles i barris. Penseu en els casals populars que han dinamitzat els carrers, en les festes majors alternatives i populars que han arrelat arreu del país. Penseu en les enèsimes vegades que hem estat en peu de guerra, en les colles i associacions en què estem posades i posats, en les associacions de mares i pares, en les comissions de festes, en les entitats i sindicats. No, no som els imbècils i sectaris ni els traïdors de la pàtria.

Ara ens hem encallat, d’acord. Doncs obrirem una altra porta i seguirem. No és l’únic moment que hem hagut de desencallar. O no us recordeu del 9N? Llavors qui no va estar a l’alçada no va rebre aquesta bateria de males paraules. Però la CUP és feble, i és fàcil culpar-la sense que es pugui defensar. Posem-nos en situació: si investim Mas, serem traïdors de la classe obrera; si no l’investim, som traïdors de la pàtria. Aquí han de rodar caps per força; aquesta peli de Tarantino promet. 

Tenim clar que els 62 no fan majoria sense els 10. I viceversa. Ho tenim clar, i per això sabem que totes i totes som necessaris. Jo, tu, ella, ell, tots nosaltres. Perquè no estimem els partits, ni els blaus, ni els grocs ni els taronges, ni tan sols els turqueses, més del que estimem el nostre país i la seva gent. 

Si hem arribat fins aquí no és gràcies a cap partit, és gràcies al poble. I serà només gràcies al poble que ho desencallarem. Així que, malgrat les decepcions de tàctiques i estratègies, de contradiccions i errors, pobre de qui faci servir aquesta excusa per a dir que ja no vol aquesta terra lliure. Ens haurem de tornar a trobar, i a entendre, als carrers, on tot va començar. Així que passi el que passi, deixeu d’insultar-nos. Queda molt de viatge i l’haurem de fer junts.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *