Estem acostumats a una dialèctica molt forçada sobre el sistema de partits d’aquest país. Els conceptes de dreta i esquerra han pres posicions tradicionalment impensables; parlem de quan, fa dècades, les ideologies originals d’esquerra suposaven un projecte de xoc amb el capitalisme i amb la democràcia dels privilegiats.
El cert és que vivim en un món de dretes. La ideologia liberal i capitalista ha guanyat el poder polític a la immensa majoria d’estats del món i, a la pràctica, ens governa la mateixa minoria econòmica que governava els Estats Units fa cent anys. D’aquesta manera, els conceptes de centre-esquerra, centre o centre-dreta s’han col·locat en unes posicions ben estranyes. Es diu que CiU és un partit de centre, oblidant que ha fet una clara aposta pel liberalisme, demostrat en les retallades socials que porta acumulades durant els seus dos anys de mandat. No hi ha dubte, això és una política radicalment de dretes. D’aquesta manera, situem partits més moderats a l’eix de la centre-esquerra o fins i tot de l’esquerra, partits que ni tan sols qüestionen el capitalisme imperant.
No cal que entrem a valorar quina és la causa que partits tradicionalment d’esquerra hagin derivat la seva postura pragmàtica a l’acceptació del sistema capitalista. No cal fer mala sang. Només entendre que la unitat popular creixerà de la força popular, d’aquella que entengui que només oposant-nos al capitalisme estem defensant una democràcia transversal, sense privilegiats. És per això que ara és l’hora de la nova esquerra, la que trenqui dogmes, la que trenqui esquemes imperants, la que trenqui amb el capitalisme i amb els estats imperialistes. L’hora de trencar amb mals companys de viatge per a construir, autònoms i independents, un país nou per a totes i cadascuna de les persones que viuen als Països Catalans. L’hora del poble; l’hora de la CUP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!