El projecte de parisbcn.com (també paris-barcelona.com) prové de la meva època en què vivia a París. Actualment, resideixo a Lió. És a dir, a mig camí entre la capital francesa i Barcelona. En el seu moment, aspirava a muntar un mitjà de comunicació entre ambdós països. Però la realitat dels fets i econòmica, a nivell
La imatge d’Emmanuel Macron fent el seu discurs de victòria com a nou president francès davant de la Piràmide del Louvre il·luminada es deu més a l’atzar que a una altra cosa. Tot i que tot es pot intepretar metafòricament. I el misteri d’aquest inspector de finances, i estudiant de filosofia, ara encara serà més
Els militants del recentment creat moviment ‘En marxe!’ (En marxa) d’Emmanuel Macron es poden sentir satisfets d’haver aconseguit d’entrada una cosa que no es produïa a França des de feia quatre dècades. Des de la victòria de Valéry Giscard d’Estaing el 1974, a qui se’l podia considerar també un centrista de l’època. De centra
Era un desig mostrat en el meu anterior article publicat aquesta mateixa matinada: ‘La Catalunya política al mapa francès’. Si ho havia fet ‘Le figaro’, per què un diari més influent com ‘Le monde’ ho anava deixant per més endavant? Doncs, en la seva edició del dimarts, 29 de setembre, el periòdic de centre-esquerra hi
Ha costat. Perquè, fins ara, la mirada era més aviat escèptica. I, la que més, per part del diari de referència ‘Le monde’. Que encara continua sert el més tebi. Però, aquest dilluns, els francesos es despertaran amb uns periòdics que reconeixen que alguna cosa política, de trascendència política, està passant al sud dels Pirineus.
Era difícil imaginar que, algun dia, jo aniria a votar a la delegació de la Generalitat a París sobre la independència de Catalunya. Des de que me’n vaig anar a treballar a Lió a la televisió Euronews, aquesta delegació s’ha traslladat del carrer de la Boétie al de Saint Ferdinand, entre l’Arc de Triomf i