L’any 1962, Josep Ballester i Canals va aconseguir publicar, amb el cartògraf Antoni Bescós i Ramon, que en feu la trasllacio de les dades al paper, un mapa dels Països catalans que esdevingué referencial, tant pel moment de la publicació com per la claredat de les formes i la seva transcendència. Joan Fuster, anys després
Revist: http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2020/06/cat219.pdf Suplement: http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2020/06/cat219_suplement.pdf Catalunya 219 (juny 2020) – EDITORIAL: La “nova” normalitat – TEMA DEL MES: Recuperem l’espai comú – SINDICAL: La lluita a Nissan no s’atura La pandèmia de la pobresa i la militància Sindicalisme en temps de covid Tant sectorial com territorial, autoorganització Notícies sindicals – OPINIÓ: Jose Alberto Villaverde, Sindicat d’Administració
I el dijous 18 de juny, ESTRENA MUNDIAL DE “SERRES DESIGUALS”, de 1r de Bat de l’#escenicbaixpenedes Un recorregut actual per la literatura catalana contemporània feta pels alumnes de Teatre de l’Institut Baix Penedès del Vendrell.
Ara sí que hi som. EL PROPER DIVENDRES 19 DE JUNY, ESTRENEM “ROCKY” en versió confinada, fet des de casa pels alumnes de Teatre de 2n de Bat de l’#escenicbaixpenedes No us el perdeu!!! Per tal que veieu la feina que estàvem fent just abans del confinament, aquí us deixem la nostra versió de “Time
(Aquest text és el publicat al primer volum del “Llibre Negre”. En aquests moments, estic en plena investigació sobre el catalanisme de Joan Montseny i hi ha molt més tema del que aquí explico i anomeno. Caldrà, potser, un altre volum o ves a saber) 2 de febrer de 1910, Joan Montseny, article al periòdic
La “Directa” i “Catalunya” són la meva premsa de paper, tot i que en llegeixo molta més: “Ara”, “Avui-El Punt”, “”Més”, “Diari de Tarragona”, “El País”, “ABC”, “La Vanguardia”… Crític i Porta Enrera són la meva premsa digital, tot i que en miro molta més, Setembre, Vilaweb, Alasbarricadas, Llibertat.cat, Racó Català, República Checa, TarragonaDiari, Reus
Títol: Del foc a les brases (Articles incorrectes 1978-2005) Autor: Pep Castells i Casellas Editorial: Lo Diable Gros Col·lecció: El Martell, volum 6 Edició: Maig de 2020 Format: 14,1 x 21,3 cm Tintes: b/n Pàgines: 184 ISBN: 978-84-949556-1-7 Dipòsit legal: T 190-2019 Preu: 16€ (iva inclòs) L’obra: Del foc a les brases és un recull
Amb l’actual pandèmia, el llibre es podrà aconseguir de formes una mica diverses: a les presentacions que s’aniran anunciant, a l’autora mateixa i a l’editorial. Títol: Cases de paper. Eines psicològiques per a l’autogestió de les emocions Autora: Assumpta Arasa Altimira Editorial: Lo Diable Gros Edició: Maig de 2020 Format: 14,1 x 21,3 cm Tintes:
Sis exsecretàries generals de la CGT de Tarragona (alguns cops Intercomarcal). D’esquerra a dreta, després de jo, Joan Clua, Andreś Luque, Jose Tabuyo, Agustí “Roquetes” i Montse Garcia.
Hakima, llibertat no rima amb dogma ni falta que fa «No em penedeixo de res. No he fet res dolent, i penso que qui es consideren amb el dret d’obrir el Messenger i dir totes aquestes barbaritats, són qui té el problema.» Ho escrivia Hakima Abdoun després de rebre més de 600 missatges insultants, amenaçadors
4 de març de 1905, La Redacció, editorial al primer número Avenir En els nostres temps, l’aparició d’un nou periòdic difícilment interessa a ningú, al menos de moment. S’ha abusat massa de la bona fe del públic amb tota mena de publicacions plenes d’afalagadors propòsits i de promeses rara vegada complerts. Els títols més escaients
2. La Unión: «Llop-home a París» «Auuu!, llop-home a París. Auuu!, el seu nom és Denís.» Denís era el de Boris Vian cantat per La Unión en forma de peça de pop-rock als vuitanta del segle passat. Cambó és, en canvi, el nostre llop-home a París, un dels principals cervells de la dominació de classe
(Al voltant del 2010, vaig escriure durant 54 setmanes una columna a l’última pàgina de la “Directa”; aleshores era setmanari. A partir d’algun tema de bandes i músics que jo escoltava, construïa un text de creació que parlava de coses molt diverses. Rellegides ara m’han agradat, així que els repenjaré ara en aquest blog ja
1 de març de 1905, editorial de Progrés Qui som Tenim el mot a flor de llavis i no gosem pronunciar-lo. Uns amb mala fe i pel compte que els tenia fer-lo odiós l’han prostituït al mig del fang de les passions que agiten la societat. Altres, amb notòria ignorància, han deixat que l’enllotessin, creguts
Per tancar el llibre “Paper, tinta i COVID-19”, que sortirà en uns dies, res millor que un poema de Josep Llunas escrit el 1890 escrit al voltant de l’1 de Maig i contra el còlera (poseu-hi coronavirus i funciona per a avui) i els conservadors, que per a ell eren la mateixa cosa. Llegiu, llegiu…