Festival Internacional de Benicàssim, 18 de juliol de 2010

GORILLAZ

Un concert impressionant on la imatge de dibuixos de Jamie Hewlett projectades en una pantalla gegant d’alta definició tenien tanta importància com la música. I això no està gens malament si tenim em compte que per donar forma a la banda virtual que és Gorillaz es va poder veure a la meitat dels The Clash (Mick Jones a la guitarra i Paul Simonon al baix), una secció de corda, un grup de música tradicional, els De La Soul, Pharcyde, Little Dragon i Bobby Womack com a convidats especials i fins a seixanta musics vestits de mariners i comandats per Damon Albarn que també cantava, tocava teclats i guitarres quan no baixava al públic a donar aigua a les asedegades primeres fileres.

La meitat dels The Clash

Damon Albarn & Bobby Womack

STANDSTILL

Qui encara dubti que Standstill és una de les millors bandes del país, els hauria d’haver vist en aquest concert a Benicàssim desafiant el sol que queia a les set de la tarda.

ECHO & THE BUNNYMEN

Ian McCulloch va sortir amb unes ulleres de sol tan innecessaries com l’abric que portava posat. Ah! i sense llum. Tot i això, un concert per enmarcar.

TWO DOOR CINEMA CLUB

THE PINKER TONES

The Pinker Tones, el grup més cosmopolita que tenim per aquí, van ser els únics que se’n van recordar que estàven en terres de parla catalana, i es van adreçar al públic en català.

THE COURTEENERS

DIZZEE RASCAL

La gran derrota de l’antic model de festival entrant el hip hop i el rap per primer cop a un festival que fins ara s’havia mostrar hermètic a aquest estil.

MARCUS DOO & THE SECRET FAMILY

ELLIE GOULDING

Massa convencional, i encara amb molt camí per recòrrer per suplir a
Lily Allen (que tampoc és demanar gaire).

PARADE

El tontipop semblava ja un gènere extingit i superat, però encada en queden supervivents.

Si cliqueu a “vull llegir la resta de l’article” ja sabeu el que trobareu. Esteu avisats!

T’ha
agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis
Blocs Catalunya!

Festival Internacional de Benicàssim, 17 de juliol de 2010

PIL

N’estic convençudíssim que la majoria que estaven veient el concert de PIL no sabien que aquell senyor que cridava era John Lydon, també conegut com a Johnny Rotten als Sex Pistols. Curiós: quan van tocar al Summercase Rotten va fotre-li un parell hòsties ben dades a Kele Okereke (Bloc Party) quan li va comentar que algun dia haura de tonrar a reunir a PIL. I ja ho veus!

Per cert, que malament que ha envellit John McGeogh (Magazine, Visage, Siouxie…) Lu Edmonds, semblava un Antonio Vega en hores baixes.

THE SPECIALS

La exaltació de la festa, el grup que va portar als blanquest l’ska jamaicà, els creadors de “A message to you, Rudy”. I poder sentir en viu i en directe “Enjoy Yourself (It’s Later Than You Think)”, “It doesn’t make it alright” o “Monkey man” és un plaer indescriptible. Això si, segueix sent molt fort el contrast entre el murri de Terry Hall quiet i enganxat a la seva cigarreta, mentre tota la banda pegava bots per l’escenari.

IAN BROWN

Ni guru del so manchester ni hòsties: aquest tio canta amb el cul. Va tenir la sort d’estar en el lloc oportú i en el moment adequat. La resta és viure de la llegenda.

THE PRODIGY

Van oferir la gran verbena galàctica amb uns baixos exageradament alts i una patilla descomunal.

THE CLIENTELE

Massa delicatessen per un festival com aquest. Mereixen ser vistos en una sala en condicions.

THE SUNDAY DRIVERS

Un que tornen i altres que foten el camp. Aquest va ser el darrer concert dels contuctors del diumenge.

GENTLE MUSIC MEN

Quin patiment! quan van sortir érem més fotògrafs al foso que no pas públic a la primera filera. Després el tema ja es va solucionar, però costava seguir als de Vilanova i la Geltrú amb el sol de justícia que queia al clatell.

THE CRIBS

Un exSmiths (Johnny Marr) al FIB

CUCHILO

JONSTON

Al tantu, no estic jutjant el tot per la part. Al FIB hi van unes 30.000 persones diàries i els que van disfressats, passats de voltes o simplements fent el gilipolles són una petita minoria. A més no tots són britànics: n’he trobat a uns quantes fent imbecilitats amb accent castellà i caient borratxos al terra mentre criden “yo soy español, español, español”. Aquest any no és tan hooligan com altres anys, però també te les seves perles. Aqui en teniu unes quantes.

T’ha
agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis
Blocs Catalunya!

Festival Internacional de Benicàssim, 16 de juliol de 2010

ILEGALES

Els Ilegales van oferir un concert dur, contundent, enllaçant un èxit
darrera l’altre. Ells perfectes però hi havia massa distància
generacional amb el públic. Entenien el que aquell senyor calb els
cantava però són himnes que no els han arribat a temps. La majoria va
preferir la festa Stroke que cantar “Hola mamoncete” o cridar alló tant
maco de “solo la muerte te salva de la vida”.

JULIAN CASABLANCAS

Amb la seva imatge de nen dolent de casa bona va haver de recòrrer a
títols dels Strokes per salvar el concert: “Hard to explain”,
“Electrctyscape”, “Automatic Stop”, “Reptilia” han embogit al personal.

MUMFORD & SONS

Mumford & Sons són tot  un fenòmen a Anglaterra i així quedar demostrat quan tota la colònia britànica es va desplaçar en massa a l’escenari secundari en un ambient de bogeria i gairebé histèria. Quatre nois molt joves, en format semiacústic, innocent i un rerefons amateur que bé podríen comparar-se amb Els Amics de les Arts si no fos per que aquí les noies encara no saluden la sortida a l’escenari del grup despullant els seus pits.

VAMPIRE WEEKEND

Hem de reivindicar ara el “Graceland” de Paul Simon o la discografia
sencera de Johnny Clegg & Savuka? Això si, són massa joves per
fer-se grans… encara els falta per ser caps de cartell amb dignitat.

PETER HOOK performing Uknown Pleasures

Quina necessitat hi ha de treure a passejar el cadàver d’Ian Curtis a quarts de dues de la matinada? I una altre pregunta: perquè Peter Hook portava un baix que gairebé no va tocar en tota l’actuació (ho feia un mercenari que hi havia a la seva dreta)?

TRIANGULO DE AMOR BIZARRO

Beneït soroll

jj

jj van ser com una presa de pèl però sense el com. Una noia grassoneta amb molt bona veu i pinta neohippy i el seu maromo rondant-la, fent-li petonets i, molt de quan en quan tocant la guitarra. La resta pregrabats. Al final ella va quedar soleta a l’escenari fent del “Lithium” de Nirvana, però no ho va solucionar.

SR CHINARRO

Un viatge de retorn al passat, un venerable exemple de èpoques ja pretèrites del FIB.

HOT CHIP

Sense gaire diferència amb el bolo que van fer fa unes setmanes al Sònar.

GOLDFRAPP

La diva que podia haver estat i que es va perdre pel camí. Que malament ha envellit!

YATCH & THE STRAIGHT GAZE

Un entretingut projecte d’electrònica teatral. Divertits, sense arribar a ser sorprenents.

Aquest any costa més trobar-los, però no patiu que hi són. Potser (de moment) són
menys hooligans que altres anys i, sobretot, una mica més nets. Aquí teniu la galeria del millor de cada casa.

Festival Internacional de Benicàssim, 14 de juliol de 2010

RAY DAVIES

Cascat de veu però sense perdre l’elegància i passant llista a tots els clàssics de The Kinks: “Lola”, “Come dancing”, “Sunny afternoon”, “You really got me”, “All day and all of the night”…

CHARLOTTE GAINSBOURG

La filla de son pare (Serge Gainsbourg) i sa mare (Jane Birkin) va voler provocar-nos a tot: amb la calda que fotia va i surt amb pantalons de cuiro. A tots ens fa suar encara més…

Definitivament haurien de prohibir les ampolles de plàstic a les actuacions. Trenquen tot el glamour.

LOVE OF LESBIAN

Jo no hi era (només vaig fer fotos al potent inici del concert, a la mateixa hora començava Ray Davies i havia d’intentar posar el pràctica el do de la ubiquitat): mireu aquí el que va passar quan van tocar “Club de fans de John Boy”:

BRENDAN BENSON

EL HIJO

Sí, més o menys com Jimmy Page

KASABIAN

Si Oasis han mort, doncs visca Kasabian!

CHIN YI

A primera hora els granadins Chin Yi feien patir, no per lo pobre de la seva proposta (una versió xunga dels !!!) sino pel sol inmisericorde que els queia a sobre mentre actuaven davant només d’una trentena de persones.

THE PARIS RIOTS

SOUTHERN ARTS SOCIETY

THE DIRTY PROJECTORS

Maldecap

JACK L

Potser m’equivoco i pixo fora de test, però aquest Jack L em va semblar un xurro com una catedral, un crooner de tres al quarto. Quan va fer l’“Amsterdam” de Brel (versió Bowie) em vaig quedar amb ganes de tirar-li l’objectiu al cap. I portar l’encenedor al coll es de quillos.

Una primera jornada del FIB veritablement desangelada. La gent no ha
arribat fins que se’n va anar el sol i tampoc va ser multitudinària. Els
festi s’ha apretat el cinturó, no només en la fluixa programació sino
també en “petits” detalls com la desaparició de la grada de premsa (per
evitar les fotos amb l’esplanada buida), les pantalles de vídeo de
darrera la taula de so, la fira de discos i roba reduïda a la mínima
expressió. I gairebé fent pagar per anar a pixar. Bé, tant no, pero
aquest any si algú vol tenir els horaris ha de passar  de nou per caixa.

S’ha de dir que aquest any ha millorat molt la zona de premsa a l’integrar-se en l’àrea Vip. Per fi els periodistes tenim dret a utilitzar la piscina! Llàstima que no tingui temps per posar-me el banyador. Curiós: han enviat un mail demanant-nos que ens portem bé i que siguem bons minyons a aquesta zona. Això ens ho diuen a nostaltres que anem carregats amb càmeres i ordinadors i estem pendents de les actuacions i del que passa al festival, i no als que porten el penjoll de Vip i que no surten de la piscina en tot el festival.

I a vull llegir la resta de l’article teniu tot un clàssic de cada festival: la col·lecció de gambes i guiris del festi!

Morcheeba, sala Apolo (Barcelona), 13 de juliol de 2010

Sort que els Morcheeba s’han deixat de bajanades i de buscar l’impossible en cantants de segona filera i noietes impressentables, tal i com van estar fent les darreres temporades. Skye Edwards ha tornat a la formació i Morcheeba tornen a funcionar correctament.

El set list de Morcheeba a vull llegir la resta de l’article

Faraday, El Molí del Mar (Vilanova i la Geltrú), 3 de juliol de 2010

JEFF TWEEDY

LINDA MIRADA

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Faraday, El Molí del Mar (Vilanova i la Geltrú), 2 de juliol de 2010

THE WEDDING PRESENT

PÁJARO SUNRISE

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis Blocs Catalunya!

(Alguns set lists a “vull llegir la resta de l’article”)

Set list de Fed i Son

Set list de Joan Colomo

i

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

popArb, Arbúcies, 26 de juny de 2010

MISHIMA

EXTRAPERLO

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

Algún set list que vaig trobar i algunes altres coses…
SET LIST MARIA RODÉS

SET LIST VERY POMELO

Ja està en marxa la tercera edició
dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

popArb, Arbúcies, 25 de juny de 2010

STANDSTILL

T’ha agradat aquesta entrada? Doncs ja trigues a votar-la als Premis Blocs
Catalunya!

…/…

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs
Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Festival Sònar, CCCB (Barcelona) i Gran Via II (L’Hospitalet de
Llobregat), 19 de juny de 2010

ROXY MUSIC

Era jo un adolescent, ara fa trenta anys quan el meu germà gran em va regalar pel meu aniversari el vinil de “Flesh & Blood” de Roxy Music, juntament amb el primer disc d’America i el “Gwedal 4” de la banda bretona. No cal dir que el primer del lot es va convertir en tot un descobriment i tota una influència que arrosegaria la resta de la meva vida. No els vaig poder veure quan van tocar a l’estadi Narcís Sala (amb King Crimson de teloners) però sí quan Manzanera i McKay van venir com The Explorers el 1985 i les dues vegades que ens ha visitat Bryan Ferry (Chic Studio el 1994 i Teatre Tívoli 2002).

Així que, evidentment, el d’ahir era un concert que esperava amb candeletes des de feia tres dècades. I la sort es va posar de la meva part quan ens comenten que podem fer fotos durant tot el concert (amb l’escapada durant un parell de cançons per deixar constància gràfica de Jónsi). És a dir, poder veure tot el concert a la fila 0. El repertori? Fugint d’estàndars, fotent queixalada a l’os del repertori clàssic pre “Flesh & Blood”. Sí, jo també hagués volgut sentir “Oh yeah” o “Pijamarama” però fins i tot em vaig alegrar que deixessin fora “More than this” o “Avalon”. En canvi, “Jealous guy” i “If there is something” amb pell de pollastre.

Nota al marge: Mentre esperava que comencés Jónsi a mig concert dels Roxy, i comentant amb un company d’objectius el glamour que es gasta Bryan Ferry fins i tot suant, aquest em comenta amb els ulls com a plats “¡¡¡¿¿¿Bryan Ferry és el cantant de Roxy Music???!!!”. Em quedo parat, astorat, perplex… Però abans que l’odi que se m’injecta a les venes dels ulls acabi als punys (eps, només imatge retòrica!) ell va correns a dos companys i els pregunta: “Sabeu com es diu el cantant de Roxy?”… Tots dos dubten, cap aconsegueix trobar ràpidament el nom del senyor que haviem fotografiat feia dos minuts. Deumeusenyor on anirem a parar amb aquest jovent…

JÓNSI

LUNICE

Aquest és dels que fan mal al festival: un senyor davant d’un ordinador i ballant la música que portava a l’iTunes. Ni més ni menys. Uns li diuen música avançada i d’altres caradura.

NECRO DEATHMORT

Estava més que clar que amb aquest nom no serien l’alegria del Sònar.

UFFIE

El set list de Roxy Music i alguna cosa MOLT IMPORTANT a “vull llegir la resta de l’article”

EPS!

Ja està en marxa la tercera edició dels Premis Blocs Catalunya. Si sou
un del gairebé mig milió d’internautes que ha fet click alguna vegada
per
entrar en aquest bloc i ja hi esteu enganxats, siusplau premeu la
imatge dels Premis —o pitjeu aquí— i voteu-nos (i voteu
també les entrades, que
comptabilitzen al global!).

Moltes gràcies i milers de petons a
tots i a totes!

Festival Sònar, CCCB (Barcelona) i Gran Via II (L’Hospitalet de Llobergat), 18 de juny de 2010

Enguany hi ha menys escenaris, la qualitat i la quantitat semblen haver baixar, dijous per la nit ja no hi ha festi diuen que per la crisi i per ajustar pressupostos. Però la gent segueix retratant-se a taquilla desenbutxacant una pasta gansa per un festival que ven aire molt ben embolcallat. I són milers i milers de persones que han convertit en impracticable tot el recinte del CCCB i de Gran Via II. I això en divendres… aquesta nit pot ser irrespirable. Sort que tindrem a Bryan Ferry per posar les dosis indispensables de glamour.

SUGARHILL GANG

MARK
JONES


TIM AND PUMBA MINI (dijous)

SònarKids, CCCB (Barcelona), 12 i 13 de juny de 2010

BRODAS BROS

ELECTROTOYLETS

El set list d’Electrotoylets

Monotonix, Primavera Sound—Parc del Fòrum (Barcelona), 27 de maig de 2010

Hi ha coses que et penses que mai et podran passar en un festival…

Fotos gentilesa de PABLO LEONI. No deixeu de visitar ni la seva web (www.pabloleoni.com) ni el seu MySpace (myspace.com/pabloleoni).
 
 

The King Khan & BBQ Show, Primavera Sound-Parc de Joan Miró (Barcelona), 30 de maig de 2010

Primavera Sound, Parc del Fòrum (Barcelona), 29 de maig de 2010

NANA GRIZOL

BLA