La platja de plàstic (FIB IV)
Festival Internacional de Benicàssim, 18 de juliol de 2010
GORILLAZ
Un concert impressionant on la imatge de dibuixos de Jamie Hewlett projectades en una pantalla gegant d’alta definició tenien tanta importància com la música. I això no està gens malament si tenim em compte que per donar forma a la banda virtual que és Gorillaz es va poder veure a la meitat dels The Clash (Mick Jones a la guitarra i Paul Simonon al baix), una secció de corda, un grup de música tradicional, els De La Soul, Pharcyde, Little Dragon i Bobby Womack com a convidats especials i fins a seixanta musics vestits de mariners i comandats per Damon Albarn que també cantava, tocava teclats i guitarres quan no baixava al públic a donar aigua a les asedegades primeres fileres.
La meitat dels The Clash
Damon Albarn & Bobby Womack
STANDSTILL
Qui encara dubti que Standstill és una de les millors bandes del país, els hauria d’haver vist en aquest concert a Benicàssim desafiant el sol que queia a les set de la tarda.
ECHO & THE BUNNYMEN
Ian McCulloch va sortir amb unes ulleres de sol tan innecessaries com l’abric que portava posat. Ah! i sense llum. Tot i això, un concert per enmarcar.
TWO DOOR CINEMA CLUB
THE PINKER TONES
The Pinker Tones, el grup més cosmopolita que tenim per aquí, van ser els únics que se’n van recordar que estàven en terres de parla catalana, i es van adreçar al públic en català.
THE COURTEENERS
FOALS
DIZZEE RASCAL
La gran derrota de l’antic model de festival entrant el hip hop i el rap per primer cop a un festival que fins ara s’havia mostrar hermètic a aquest estil.
MARCUS DOO & THE SECRET FAMILY
ELLIE GOULDING
Massa convencional, i encara amb molt camí per recòrrer per suplir a
Lily Allen (que tampoc és demanar gaire).
PARADE
El tontipop semblava ja un gènere extingit i superat, però encada en queden supervivents.
Si cliqueu a “vull llegir la resta de l’article” ja sabeu el que trobareu. Esteu avisats!
T’ha
agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis
Blocs Catalunya!
