Festival EscenaBCN, Sant Jordi Club (Barcelona), 23 d’abril de 2010
MÜRFILA
Pit, cuixa i rock and roll. No està malament per començar.
MEL
No m’ho pregunteu, jo tampoc se qui éren però si puleixen el seu directe i amaguen una mica les seves influències poden donar de parlar.
STANDSTILL
Llàstima que s’oblidessin d’encendre els llums de l’escenari (o era fet expressament perque no es veiés la buidor del palau a aquella hora de la tarda?).
MISHIMA
Per parlar de Mishima actualment hem d’apel·lar a la èpica d’una banda
que no sap fer una altre cosa que crèixer i crèixer disc rera disc.
Superbs en directe i sens dubte el millor de tota la nit.
DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES
Més o menys el mateix de sempre però ara amb pitos i més músics.
THE UNFINISHED SYMPATHY
“Voleu canya???? doncs canya per un tubo!!!”
això ho van dir els Unfinished Sympathy durant la seva actuació,
recordant als sempre reivindicables Sangtraït. A primera filera de
l’escenari principal hi havia també una noia amb samarreta indepe i juro
que vaig veure a unes altres noies fent castells mentre tocàven els Love
of Lesbian. Em sorprenen aquestes mescles de conceptes fins ara
aparentment irreconciliables encara que no forçosament incompatibles.
SIDONIE
Em pensava que també se’ls havien fos els ploms i per això les llums no funcionaven mentre la màquina de fum no parava de vomitar anhídrid carbònic. Però en acabar l’actuació i als camerinos en Axel Pi em va preguntar directament “què t’ha semblat la llum? a que ha estat brutal?”…. només vaig haver d’ensenyar-li la pantalla lcd de la càmera per mostrar-li que el tècnic els havia enganyat, que sense llum i amb fum a tota hora no es podia veure res. L’Àxel era l’únic que rebia il·luminació frontal, o sigui que aquí queda immortalitzat.
MENDETZ
Mai m’han acabat de fer el pes, i després de sentir-los versionant el “Barcelona” de Montserrat Caballé i Freddie Mercury no afegeixen punts per ser el meu grup de capçalera.
IGOR PASKUAL
En pocs dies Igor Paskual ha passat de tocar a l’escenari principal del Sant Jordi Club com a guitarrista de Loquillo a fer-ho en l’escenari més petit i apartat del festi, el de les joves promeses davant de desenes de persones. Entre ells un borratxo impresentable que no feia més que insultar-lo. Una pena d’escenari ja que va ser una proposta que gairebé no es va publicitar i que va passar pràcticament desapercebuda.
ELS AMICS DE LES ARTS
Venien cansats, fets caldo a base d’empalmar tres bolos promocionals pel matí i després de rebentar el Kursaal de Manresa per la nit, però amb ganes d’agradar i ho van aconseguir.
LOVE OF LESBIAN
Música indie per masses famolenques. Ho sento, aquest cop no em vaig quedar fins
el final. Serà que em faig vell?
Opinió?: doncs que a Barcelona sempre hi ha hagut una escena, més petita o més gran, més visible o més subterrània. Avui en dia el pop en català (no només el barceloní) comença a viure un moment històric i això es tradueix en una recepció oberta per part del públic. Cal ressaltar la bona afluència de públic (entre 2.500 i 3.500 persones) sense provocar aglomeracions ni gaire incomoditats. Encara que les comparacions eren inevitables: tots els grups que hi tocàven es poden veure tranquil·lament al popArb amb un millor entorn, més bon ambient i sense tant ciment.
Reflexió?: aquest festi fa quatre o cinc temporades hagués estat més dirigit als
quissoflautes que a un públic més heterogeni. Però es clar, al públic de
La Kinky Beat o Che Sudaka resulta més difícil trobar el patrocini de
firmes com Desigual per regalar-lis unes bosses que llueixen millor als
seguidors de Delafé y las Flores Azules.
Temes tècnics?: sobtava que l’escenari secundari tingués millor il·luminació que el principal sense cap llum frontal en funcionament i molt, massa fum. Per la resta tot força bé i fluïd amb màniga ample i amb poques restriccions. No hi ha fotos ni de Vuit (massa d’hora) ni tampoc d’Hotel La Paz i Astrud ja que va ser el moment que vaig aprofitar per anar a veure al Quimi Portet al Palau.
El set-list de Love of Lesbian (com sempre, cortesia de l’encant de Bibi Palay)
