ROCKVIU

Festival Internacional de Benicàssim, 17 de juliol de 2010

PIL

N’estic convençudíssim que la majoria que estaven veient el concert de PIL no sabien que aquell senyor que cridava era John Lydon, també conegut com a Johnny Rotten als Sex Pistols. Curiós: quan van tocar al Summercase Rotten va fotre-li un parell hòsties ben dades a Kele Okereke (Bloc Party) quan li va comentar que algun dia haura de tonrar a reunir a PIL. I ja ho veus!

Per cert, que malament que ha envellit John McGeogh (Magazine, Visage, Siouxie…) Lu Edmonds, semblava un Antonio Vega en hores baixes.

THE SPECIALS

La exaltació de la festa, el grup que va portar als blanquest l’ska jamaicà, els creadors de “A message to you, Rudy”. I poder sentir en viu i en directe “Enjoy Yourself (It’s Later Than You Think)”, “It doesn’t make it alright” o “Monkey man” és un plaer indescriptible. Això si, segueix sent molt fort el contrast entre el murri de Terry Hall quiet i enganxat a la seva cigarreta, mentre tota la banda pegava bots per l’escenari.

IAN BROWN

Ni guru del so manchester ni hòsties: aquest tio canta amb el cul. Va tenir la sort d’estar en el lloc oportú i en el moment adequat. La resta és viure de la llegenda.

THE PRODIGY

Van oferir la gran verbena galàctica amb uns baixos exageradament alts i una patilla descomunal.

THE CLIENTELE

Massa delicatessen per un festival com aquest. Mereixen ser vistos en una sala en condicions.

THE SUNDAY DRIVERS

Un que tornen i altres que foten el camp. Aquest va ser el darrer concert dels contuctors del diumenge.

GENTLE MUSIC MEN

Quin patiment! quan van sortir érem més fotògrafs al foso que no pas públic a la primera filera. Després el tema ja es va solucionar, però costava seguir als de Vilanova i la Geltrú amb el sol de justícia que queia al clatell.

THE CRIBS

Un exSmiths (Johnny Marr) al FIB

CUCHILO

AARON WRIGHT AND THE APRILS

ASH

RYAN SHERIDAN

JONSTON

Al tantu, no estic jutjant el tot per la part. Al FIB hi van unes 30.000 persones diàries i els que van disfressats, passats de voltes o simplements fent el gilipolles són una petita minoria. A més no tots són britànics: n’he trobat a uns quantes fent imbecilitats amb accent castellà i caient borratxos al terra mentre criden “yo soy español, español, español”. Aquest any no és tan hooligan com altres anys, però també te les seves perles. Aqui en teniu unes quantes.

---

T’ha
agradat aquesta entrada? Doncs a què esperes per votar-la als Premis
Blocs Catalunya!