Barack Obama [web, bloc, Facebook, Twitter, YouTube] ja és el 44è president dels Estats Units d’Amèrica. La investidura ha estat seguida en directe per milions de persones. A Catalunya, la televisió pública ha fet un desplegament i una retransmissió en directe pròpies d’un interès sense precedents i del servei públic. La nostra ha estat a
Haig de confessar que recentment m’he enganxat d’una manera gairebé malaltissa a la sèrie The West Wing. Fent un cafè amb un càrrec electe del Parlament de Catalunya em va parlar de la sèrie, i jo vaig quedar com un autèntic ignorant. En aquells dies un tal Barack Obama [wiki] s’enfrontava en les primàries dels
Obama [web] és el primer president global. President de la primera potència mundial, Obama arriba en un moment inigualable. Després de vuit anys tristos i nefastos de Bush i just en l’era de la revolta digital, de l’explosió de la web 2.0. L’èxit d’Obama no s’entendria sense la xarxa [El president d’Internet]. És la clau
Suposo que Obama guanyarà. Tot apunta que ho farà, però personalment crec que Obama ja ha guanyat. Passi el que passi, ha guanyat. S’ha fet realitat el Yes, we can que alguns predicàvem mesos enrere quan Hillary era la preferida de la majoria, la candidata cridada a ocupar la Casa Blanca. Aquest matí he rebut
Sopresa a Iowa. Els renovadors s’imposen en el tret de sortida de la cursa cap a la Casa Blanca. Això s’interpreta com un cop a l’establishment. El demòcrata Barack Obama [web] passa per davant de Hillary Clinton [web], i Mike Huckabee [web] agafa distància entre els republicans i deixa Rudy Giuliani [web] força lluny. Obama