Haig de confessar que recentment m’he enganxat d’una manera gairebé malaltissa a la sèrie The West Wing. Fent un cafè amb un càrrec electe del Parlament de Catalunya em va parlar de la sèrie, i jo vaig quedar com un autèntic ignorant. En aquells dies un tal
Barack Obama [
wiki] s’enfrontava en les primàries dels demòcrates a la senyora
Hillary Clinton. No havia vist mai la sèrie [
wiki]. No sabia qui era el president
Bartlet, vaja. Estic parlant de fa més d’un any, i llavors la cançó revel·lació de la cibercampanya d’Obama començava a acumular milers de reproduccions al YouTube [
Yes, we can]. Poc després vaig llegir l’article de
Vicent Partal West Wing o Left Wing La pedagogia de la política en la magistral sèrie dels Estats Units [
pdf], publicat al número 27 [
pdf] de
Quaderns del CAC. Al cap de poc vaig anar a l’
FNAC i em vaig comprar la primera temporada en DVD. Em va entrar com un tret. Després la segona, la tercera, la quarta i fa unes setmanes vaig acabar de veure la cinquena, en una mena de marató de capítols que em reté en el sofà de casa com feia anys que no m’hi estava. Fins i tot he après a fer anar el reproductor de DVD! He sacrificat hores de navegació, però han estat molt ben invertides. Abans de Reis volia adquirir la sisena i la setena temporades (les últimes ja), però a l’FNAC no hi són. S’han esgotat, no sé si per l’efecte Obama o què. Hi he anat a dos FNAC’s i en més d’una ocasió, i finalment he optat per encarregar els DVD’s al
Robafaves de Mataró. Ja m’enviaran un sms quan els tinguin.
Aquests dies, just abans que el primer president negre dels Estats Units ocupi la Casa Blanca, tinc un mono impressionant de The West Wing. Increïble. I aquest diumenge m’ho ha fet recordar l’apunt Avui no emprenyeu, del mateix Partal, que parla d’un capítol que tinc ben present. Per a més inri, el dia que vam entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras [Tresserras a l’ACN: “L’Estat incompleix impunement”], en va parlar en acabat. És un admirador de la sèrie, i se sent identificat amb un dels personatges, però no diré de qui es tracta ni qui és el seu Bartlet particular. Gràcies a les dosis de The West Wing en vena que m’havia injectat prèviament vaig poder entendre la conversa amb Tresserras, i gràcies a la sèrie he anant entenent millor els últims i apassionants episodis de la política nordamericana. No m’atreveixo a fer la recomanació perquè quedaria fatal, segur que la majoria l’heu vista. Encara no entenc què era de la meva vida abans de descobrir The West Wing. Com he pogut viure sense haver-la vist abans?
Oh! Saül! però com no la coneixies??? Jo la vaig començar a veure quan la posaven a TVE1, llavors feia batxillerat… amb la uni la vaig deixar de veure i farà un any la vaig tornar a veure, capitol per capitol… i bufa, quina gran sèrie!
pd: si convides a Gabriel Colomé a l’ACN, ja tindreu conversa a mi em va tornar a posar el cuc ell quan feia el màster a l’ICPS!!!
Tens tota la raò, és una sèrie que té quelcom que et fa quedar-te al sofà durant hores i hores, a casa des del tiò que tenim tota les temporades, hi estem enganzats
Salut
Definitivament, la millor sèrie que he vist mai. Droga pura, em reconec al teu post.
Compte quan l’acabes que et queda sensació de buidor… jo vaig estirar el moment perquè no podia pensar en la perspectiva de no tenir cap capítol que vore!
La meva gran decepció per reis va ser no tenir-la. Ara estic mirant per fer com vas fer tu, i començar per la primera temporada. Potser després d’exàmens serà un bon moment.
També n’he tingut moltes recomanacions, i pels clips que he vist al Youtube sembla que hagi de ser apassionant. Per això en tinc ganes!!
Hola Saül lamento que me regalessin el darrer pack abans de reix, però si vols t’els puc passar.
una bona serie, en un mes ja estic a la quinta temporada. fins i tot un grup al facebook
http://www.facebook.com/home.php#/group.php?sid=beef0904633f227cc8f31297ab12f211&gid=41871357766
sento que me vaig emportar el darrer pack de the west wing, però si vols te els puc deixar….
referenciat el teu article al grup del facebook
http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/group.php?gid=41871357766
salut
Hola Saül,
‘The west wing’ és brutal. Jo la vaig descobrir fa més temps que tú però ara acabo de començar la sisena temporada (de brutal actualitat). No vaig més ràpid per la por al buit que em quedarà quan acabi la setena temporada. Conec molts polítics que la miren i en força dinars i sopars oficials el tema de conversa és aquesta sèrie.
A seguir-la disfrutant.
Tranquil Saül, a mi em passa el mateix amb la sèrie, i com tu, em pregunto com he pogut viure sense. Exactament el que em va passar quan vaig descobrir un artilugi de cuina que es diu “xino” i és un col·lador que ho deixa tot com si baixés d’un núvol. Com pot ser que ens n’estéssim?
Quan Aaron Sorkin, el creador, deixà la sèrie és va notar la baixada no tan sols de ritme si no de finalitat. Tot i així és mante com un classic entre els classics i les dos ultimes temporades recobre una mica el ritme amb Matt Santos l’idealista i desconegut senador d’origent hispà aspirant a la nominació democrata. Et sona? Pels qui ja vam veure la serie complerta fa temps, Obama ens sona a Deja vu
Això sí, no puc deixar de recomanar-te la seguent sèrie d’Aaron Sorkin “Studio 60 on the sunset strip“. La premisa és la mateixa tot i que aquest cop a l’interior de l’estudi d’un famós programa d’humor nordamericà. Això sí va dura menys, una temporada, però la qualitat desborda i personalment supera a The West Wind.