Julio Cortázar, en un dels seus magnífics contes “La salud de los enfermos”, ens parla de com la mentida pietosa gira, de manera completament absurda, al voltant d’una família. Les tribulacions dels fills i germans per estalviar preocupacions a la seva mare a qui no convé sobresalts de cap mena, arriben a convertir-se en una
Freud defineix el dol com la reacció emocional davant la pèrdua d’una persona estimada o una abstracció equivalent. Tanmateix, el dol no és conseqüència sempre la desaparició, si més no física, d’una persona estimada. També es produeix un buit emocional davant situacions de pèrdua com la desocupació, separacions o divorcis, o bé com a conseqüència
Poc a poc i bona lletra, em deien els meus pares. El moviment slow arriba amb força a la nostra societat occidental. No sé si per quedar-s’hi. Tant de bo. Farts d’anar amb presses, s’imposa una vida slow contraposada a la cultura fast que ens ha fet més mal que bé. Arribar a tot arreu
Aplaudeixo aquesta nova producció, iniciativa del Departament de Nous Formats de la “nostra” Televisió de Catalunya. El primer capítol “Asseguts”, ofert per La Marató dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, on es recollien els testimonis de persones que havien patit algun tipus d’accident que els havia postrat en una cadira de rodes, ja
Vorejant la quarantena, ens hem retrobat com qui recupera un bocí de roba esparracada que havíem oblidat en un calaix i que, de sobte, reviscola i ens referma que els anys no fan vell sinó bell, i que tota vida viscuda és un do que només en gaudim uns pocs. Un quart de segle
“Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus, singula dum capti, cincumvectamur amore” Virgili (70-10 a.C.) Mentrestant fuig, fuig el temps irremeiablement mentre nosaltres arribem tard, atrapats per l’amor envers els detalls. Aquesta expressió ens convida, certament, a no perdre el temps. Molt lligada amb el carpe diem que propugna no malgastar els moments, sinó aprofitar-los. El temps
Costa de trobar algú que inverteix el seu temps en alguna tasca que no li reporti cap benefici, si més no econòmic. Estem massa mal acostumats a rebre algun guany després d’haver entregat part del nostre esforç. Les retribucions formen part del nostre dia a dia. Sense elles sembla que el motor no s’endega. Tanmateix, no
No vull ser natura morta pintada a l’oli, ni paraula escrita a la sorra que es pugui esborrar amb el peu; no vull caminar fent veure que trepitjo fort i, a l’hora de la veritat, depenc per viure d’una carícia. Cal tornar a explicar la història del príncep blau que enamora princeses amb pòmuls rosats
En tindria prou amb un calfred que em recorregués l’espinada, un parell de papallones a l’estómac i mitja dotzena de carícies a l’anima. T’he mirat amb arrogància, sense apartar els meus ulls dels teus.M’he sorprès, tímidament, amb una carícia maldestra.T’he besat sabent que no hi ha bes sense llavi,ni passió sense desig. M’has vingut a